El Prat-Aena, un estira i arronsa que vola en cercle
Durant els darrers mesos, el Prat ha viscut amb intensitat amplificada la fricció que suposa conviure al terme municipal amb un gegant que acostuma a tenir del seu costat la raó de l’anomenat “interès general”. Aquest ens gegant no és un altre que l’aeroport, gestionat per un ens anomenat Aena i que depèn a parts gairebé iguals de ministeris públics (ara Transports i Mobilitat Urbana, abans Foment i demà vagi vostè a saber) i per entitats privades de naturalesa variada.
Sota l’argument de l’interés general, carreteres, ports, vies de ferrocarril i aeroports han anat apropiant-se d’espais d’un suposat menor interés. En no poques ocasions, el pas dels anys ha acabat demostrant que l'interès general d’algunes d’aquestes infraestructures responia més aviat a un interés de generar guanys, i no precisament per al conjunt de la ciutadania.
En el difícil equilibri entre el Prat i l’aeroport, s’ha guanyat una batalla important contra un interés que suposava degenerar un valuós espai mediambiental. Però el que probablement molts ciutadans del Prat ignoren és que la ciutat ha plantat cara a Aena en un context desigual, on el gestor aeroportuari manté, per llei, una situació de domini sobre la meitat del terme municipal. D’entre els indrets que gaudim “gràcies” a la cessió de l’aeroport, alguns tan habituals com el passeig marítim, el mirador d’avions o l’històric barri de les Palmeres. En certa manera, la sobirania municipal resta llogada i condicionada a la renovació periòdica d’una sèrie d’acords amb l’aeroport. No és difícil imaginar que Aena serà menys receptiva a millorar qualsevol part d’aquests convenis si el Prat aixeca les pancartes contra el seu “interès general” d’expandir l’imperi de les pistes.
La sobirania municipal resta llogada i condicionada a la renovació periòdica d’una sèrie d’acords amb l’aeroport.
Aquest és el l’equilibri de forces, establert en la seva major part des de la gran ampliació de l’aeroport entre els anys 1999 i 2004, i que fa que podem gaudir d’un litoral idíl·lic i que alhora impedeix que el barri de les Palmeres pugui evolucionar. Les llums i ombres d’aquest estira i arronsa perpetu es detallen en un extens reportatge que ens ajudarà a adonar-nos que el Prat, cada cert temps, ha de fer el paper de l’inquilí que negocia amb el propietari el preu i els usos d’una part del pis.
De l’altre costat, part de l’acord de convivència entre l’aeroport i el seu entorn es basa en l’obligació d’Aena de dur a terme feines de millora i conservació de l’entorn natural. És una compensació obligada, com a retorn pels terrenys perduts i malmesos arran de les ampliacions aeroportuàries. Tècnics i experts en medi ambient alerten cada cop més que l’incompliment per part de l’aeroport d’algunes d’aquestes mesures compensatòries comença a posar en perill els hàbitats naturals. Com dèiem, hi haurà estira i arronsa per estona.