Editorial

Les ciutats amigables es construeixen des de fronts diversos. Darrerament, l’èmfasi a l’hora de definir les ciutats amables de les properes dècades s’ha posat en la reducció d’emissions contaminants, amb el cotxe com a principal element en el punt de mira. Peatonalitzar carrers (o “pacificar”, si fem servir l’argot político-urbanístic) és tendència innegable ara mateix. 

Al marge dels vehicles, i en un apartat amb més volum de feina però potser menys visible, els requisits legals pel que fa a la indústria s’han anat tornant, afortunadament, més exigents amb el pas dels anys. En una ciutat com la nostra, que ha concentrat -i segueix allotjant, tot i que en una proporció molt menor respecte de fa dècades- empreses del sector químic, és fonamental l’actuació vigilant i inspectora de les Administracions pel que fa a emissions de substàncies a l’atmosfera.

En una ciutat amable, la gent té dret a obrir finestres sense haver d’arronsar el nas

Una ciutat amable també ha de treballar l’oïda. La contaminació acústica -al Prat hem tingut oïdes ben entrenades en reconèixer avions durant anys- s’ha demostrat com a font de trastorns psíquics. Un trànsit o una indústria sorollosos exigeixen mesures correctores en les ciutats amables del futur.

I què passa amb les olors? El Prat arrossega un estigma en aquest sentit. Les males olors van ser-hi ben presents al Prat dels anys setanta i vuitanta. Encara que la situació ha millorat, determinats episodis de contaminació odorífera van fer saltar les alarmes veïnals passat l’estiu i van desembocar en una investigació municipal que assenyala almenys dues fàbriques de la ciutat com a focus d’olors molestes i persistents. 

En una ciutat amable, la gent té dret a obrir finestres sense haver d’arronsar el nas. La contaminació per olors està regulada a Espanya des del 1983 i existeix jurisprudència al respecte. La complicitat entre veïns i ajuntaments ha de ser clau a l’hora de detectar-ne els casos i dur a terme la pressió necessària sobre administracions superiors per tal que aquest problema es persegueixi com qualsevol altre tipus de contaminació.

2022 ja treu el nas

Si l’Home dels Nassos existís de veritat, potser tindria molt a dir respecte de l’editorial anterior. Aquest any el tornarem a veure a peu de carrer, l’últim dia de l’any, i a veure què ens ‘inspira’ a tots plegats. Des del Delta desitgem que ens esternudi alegria, bons desitjos i prudència, que de virus ja n’estem -com de les males olors- fins els nassos. Bon Nadal i feliç 2022!