Editorial

Mercats en perill

Al bell mig de la pujada de gener, hem decidit apropar-nos als mercats del Prat. No pas per inspeccionar el comportament dels preus, que a tot arreu experimenten pujades significativament per sobre dels sous -aprofitem per afegir-nos a la denúncia pel que fa a l’àmbit laboral-. Ho hem fet per prendre-li el pols a la salut dels mercats en si mateixos, com a recintes que en un altre temps van esdevenir el centre hegemònic de la compra variada d’alimentació i que des de fa anys semblen cada cop més arraconats en aquest terreny.

Deixant una mica a banda el Mercat Municipal, que sense ser una explosió de clientela fa notar que al darrere hi té ben presents certs intents de promoció i renovació per part de l’administració local, els altres dos mercats, de titularitat privada, presenten una imatge de decadència que no fa justícia, ni de bon tros, a la qualitat dels productes que s’hi segueixen trobant. Fa caure l’ànima al terra observar la filera de persianes de parades abaixades, moltes amb un cartell de “Es ven” o “Es traspassa”. Ho veiem sobretot al mercat de la plaça Blanes, sobre el qual pesa des de fa anys l’ombra de la promoció immobiliària com a substituta de les parades.

Fa caure l’ànima al terra observar la filera de persianes de parades abaixades, moltes amb un cartell de “Es ven” o “Es traspassa”.

Com li passa a la pagesia, la feina de paradista és sacrificada, amb horaris que no ajuden gaire que hi hagi relleu generacional. És comprensible que molts paradistes llencin la tovallola en observar com les noves generacions de clients han adoptat clarament altres hàbits de consum més ràpid i s’han repartit entre la cada cop més creixent competència de grans cadenes.

El Prat ha experimentat un protagonisme renovat en l’àmbit gastronòmic gràcies als productes de proximitat. A molts indrets, mercat i gastronomia han començat a caminar agafats de la mà, oferint un espai de reunió on a més del cistell de la compra pots tornar a casa amb una petita degustació i fins i tot alguna safata ja preparada només per escalfar al forn o al microones. Això, unit a una línia d’ajudes per a promoció i renovació d’espais, podria contribuir que aquests emblemàtics espais no acabessin enterrats definitivament.

Costos inevitables

Des de fa més d’una dècada, hem mantingut invariable el preu de venda i subscripció d’aquesta publicació. Amb l’augment general de costos de paper, transports i d’altres, DELTA no ha tingut més remei que trencar aquesta línia i renovar la xifra, mantenint-se fidel al compromís de demanar un preu ajustat que doni per cobrir el cost de producció. A partir d’aquest mes, per tant, cada revista individual tindrà un preu de venda de 2,50 euros. Hem trobat ocasió, amb tot, de crear un petita oferta per a subscriptors, que podran tenir a casa els 11 números habituals a un preu de 25 euros (1 els surt de franc, per tant).