Editorial

El creixement urbanístic del Prat experimenta ritmes desiguals en funció dels sectors dels quals parlem. Si ens referim a habitatge, és evident que existeix des de fa anys una estratègia -desenvolupar projectes residencials al sud i al nord de la ciutat- que mira de donar resposta a una demanda progressiva. 

Si ens referim a espai destinat al creixement empresarial, el ritme i l’estratègia generen, com a mínim, més dubtes. Aquests dubtes i inquietuds han estat fet públics recentment per part del teixit associatiu de la petita i mitjana empresa del Prat. Els empresaris es queixen de l’escassetat de sòl de tipus industrial al Prat, fet que -diuen- convida poc a les empreses a instal·lar-se a la ciutat i, el que és pitjor, comença a provocar que algunes marxin.

Que els polígons industrials integrats al nucli urbà han quedat desfasats és una realitat innegable. Naus obsoletes, en molts casos amb signes evidents de deteriorament, generen un reclam poc atractiu per al petit o mitjà empresari que vulgui iniciar o ampliar la seva activitat. I els espais que ofereixen els grans polígons del voltant (Pratenc, Mas Blau, ZAL) van clarament adreçats a un altre perfil d’empresa amb volums d’activitat i facturació molt més elevats. 

Que els polígons industrials integrats al nucli urbà han quedat desfasats és una realitat innegable

L’Ajuntament situa en l’horitzó el desenvolupament de polígons com Enkalene, convertit des de fa dècades en un solar gegant ple de matolls i runa després del tancament de Fisipe (antiga Courtelle). Potser fa massa anys que s’anuncia la reactivació d’aquesta zona i que no es veu cap pas efectiu endavant -ningú no diu que sigui fàcil gestionar la jungla burocràtica de les reparcel·lacions d’antigues propietats industrials-. També es troba encara en una fase molt incipient la reurbanització del sector de l’antiga Seda, però aquí el focus municipal està clarament posat en el desenvolupament d’habitatge i, encara, a massa anys vista. 

La percepció d’un espai industrial insuficient i obsolet, sumada a uns preus que totes les fonts consultades troben força més atractius a les poblacions del voltant, ha fet que un núvol de reticència per part de les pimes comenci a surar sobre el Prat. I en uns temps en què la creació d’ocupació no passa per bons moments i en què, d’altra banda, es predica la proximitat a la feina com un factor clau a l’hora d’estalviar en desplaçaments i emissions, aquest no és un ambient desitjable.