Editorial

Les espines de Sant Jordi

La decisió de l’Ajuntament de traslladar l’espai central de celebració de Sant Jordi de l’eix plaça de la Vila i Ferran Puig al parc del Fondo d’en Peixo tindrà més espines que roses. No posem en dubte la bona intenció de buscar un gran espai aprofitant la coincidència de la diada en cap de setmana. Però sí és necessari obrir debat sobre les conseqüències i, sobretot, les formes de la decisió.

La foto de Sant Jordi al Prat és la del formigueig de gent que enfila el carrer Ferran Puig per un costat, arriba a la plaça de la Vila, li fa la volta i torna pel cantó contrari del mateix carrer. Durant anys, amb excepció dels temps de pandèmia dura, aquest recorregut gairebé litúrgic ha estat l’escenari de trobades, tafanejos diversos i, per descomptat, de compres diverses de llibres, roses i també merxandatge d’entitats pratenques. És un dels pocs dies a l’any en què l’entorn de Ferran Puig es reivindica com a centre històric i comercial del Prat.

La percepció -raonable- de veïns i comerciants de Ferran Puig és que traslladar la festa al parc és vestir un sant per desvestir-ne un altre

La percepció -raonable- de veïns i comerciants de Ferran Puig és que traslladar la festa al parc és vestir un sant per desvestir-ne un altre. I tot plegat sense previ avís -diverses fonts confirmen que, en un primer moment, ni tan sols a Promoció Econòmica restaven assabentats de la decisió del trasllat-.

L’Ajuntament podria haver copiat perfectament el model descentralitzador que ha posat en marxa amb la Festa Major -repartint els actes per tota la ciutat- i crear un circuit dinamitzat entre plaça de la Vila, Ferran Puig i Fondo d’en Peixo, amb el consens del teixit veïnal i comercial -i no només de les entitats organitzadores- de la zona. Omplir campanyes a favor del comerç local i restar-li alhora el protagonisme en un dia com aquest ha sigut una errada de cálcul i una incoherència maldestra que els gestors muncipals de la part cultural i comercial s’haurien de fer revisar.

20 anys d’El Prat Ràdio

Un dia de Sant Jordi va ser l’escollit, ara fa 20 anys, per obrir els micròfons d’El Prat Ràdio, l’emissora municipal de la nostra ciutat. Fins aleshores, la fugaç relació del Prat amb la ràdio s’havia limitat a tres emissores (Odisea, Activa i Mediterrània) que van funcionar sense llicència a mitjans dels anys vuitanta.

L’Ajuntament s’hi va afegir molt tard a la llista de municipis que comptaven amb emissores històriques (Cornellà, Sant Boi o l’Hospitalet). Vint anys després podem concloure -i celebrar- que el consistori sembla decidit a apostar per la continuïtat del mitjà. Des d’aquí felicitem a tots els professionals i col·laboradors que fan possible a diari El Prat Ràdio.