Editorial

El 6%, una xifra expressada fredament, ens situa 13 anys enrere, el 2009, quan la Llei d’Educació aprovada pel Parlament de Catalunya fixava destinar a recursos educatius aquest percentatge del producte interior brut (PIB). Vistes les reclamacions del professorat al llarg de tots aquests anys, aquell 6% es percep com una de tantes promeses que han quedat rubricades sobre paper oficial i que, 13 anys i sis governs després, no s’han complert.

Encarem un final de curs on es preveuen més jornades de vaga i un malestar creixent entre el professorat. Des de DELTA hem volgut conèixer les reaccions més properes davant d’aquest clima. A la preocupació del professorat per qüestions com la sentència del català (un director adverteix de l’abast “inimaginable” de la norma) o l’avançament del calendari escolar (des dels sindicats s’alerta d’un risc de precarització del sector del lleure) s’afegeix un sentiment de les famílies que no es pot passar per alt: l’esgotament davant d’una escola que sembla inseparable del conflicte. 

Des de l’entorn familiar associatiu s’apunta que molts pares i mares han renunciat a la seva implicació en consells escolars o activitats de col·laboració amb les escoles. L’escletxa mestres-política-família va en augment. És imprevisible calcular com ho acusaran els nostres fills d’aquí a uns anys, però de moment no hi ha gaire espai per a l’optimisme.

L’altre 6%

Aquest altre percentatge ens situa al mig d’una patata calenta que ara mateix crema a les mans de l’Ajuntament. El 6% és la diferència salarial que reclama el personal municipal d’atenció domiciliària per arribar a l’augment que marca el seu conveni. Per aquells misteris de l’entramat jurídic i legislatiu, la decisió de l’Ajuntament d’acostar aquest servei cap a un model proper a la “municipalització” ha resultat ser un caramel enverinat. El personal d’un servei tan fonamental amenaça amb vaga. 

Per si fos poc, el consistori ha d’afrontar en els propers mesos la regularització, obligada per llei, de 224 places d’interins. Places que acabaran per fi sortint a concurs, i on l’habilitat del consistori per valorar l’experiència dels qui porten anys ocupant-les pot ser determinant a l’hora de permetre’ls conservar el lloc de feina. Tot plegat arriba després d’evitar, a última hora, una vaga del personal de neteja d’edificis municipals, també per qüestions salarials. L’any previ a les properes eleccions es preveu calent a recursos humans, però l’escalfor pot arribar fàcilment als escons si no se sap conduir la situació.