Editorial

Un model que fa aigües

Fa més de tres dècades, els cartells que advertien de la perillositat del bany a la platja del Prat ho feien per motius de salubritat. Arribada l’era de les depuradores, aquest problema es va revertir en molt poc temps, però ara comencem a veure uns altres cartells de perill, en aquest cas per la presència de roques on ens havíem acostumat a tenir sorra.

El retard d’aquest estiu en l’aportació de sorra que el Port de Barcelona està obligat a fer anualment a la platja del Prat ha deixat veure ben clar que el model costaner estiuenc a què ens hem acostumat té molt de decorat. Un decorat tan fràgil com els de les obres de teatre escolars de final de curs. Sense l’aportació a temps de la sorra, la força del mar actua sense pietat; no era gratuït l’advertiment que ens feia -ja abans de la pandèmia- fent desaparèixer l’antiga platja nudista, i ha seguit robant metres de platja a la mínima que les badades humanes ho han permès.

És el moment de cercar un model que no faci dependre la nostra platja d’una almoina de sorra que s’ha demostrat massa fina i fugaç

La dependència del Port, l’activitat del qual frena els corrents marítims que aporten sorra naturalment, a l’hora de conservar la nostra platja és una mostra més de com està d’hipotecat el territori del Prat. Les institucions locals, però també les metropolitanes, han de fer un cop de puny a la taula a l’hora d’exigir seriositat i eficàcia tant al Port com a l’Estat a l’hora d’executar les seves obligacions de manteniment. Alhora, és el moment de posar-se a cercar un model que no faci dependre la nostra platja d’una almoina de sorra que s’ha demostrat massa fina i fugaç.

Francesc Mauri, metoròloeg de TV3, advertia recentment que faríem bé d’anar pensant en una línia de defensa costanera per impedir que en un futur el mar arribi a inundar l’aeroport.

Cal un canvi de model, no pedaços anuals.

Compte amb el parc agroalimentari

Ens pot semblar llunyana la proposta del parc agroalimentari que s’han tret de la màniga els ajuntaments de Viladecans, Gavà i Sant Boi anant de la mà amb Foment del Treball i la patronal agrària. Anem amb compte, perquè l’entorn de la patronal fila prim. Aquest moviment pot ser el primer d’un nou joc de cartes per sota de la taula amb l’ampliació de l’aeroport com a escenari de fons.

Per molt que la patronal agrària negui la relació, els plans d’Aena contemplaven compensar d’alguna manera la pèrdua de terres agrícoles derivada del seu pla per recol·locar els espais naturals que es perdrien allargant la pista. I a ningú se li escapa la bona sintonia que van mostrar les alcaldies socialistes de Viladecans i Gavà amb la ministra Sánchez a l’hora de donar suport a l’ampliació.

Foment ve anunciant fa temps que a finals d’any tornarà a la càrrega per insistir amb les bondats econòmiques de l’ampliació. Si té també del costat a la part més empresarial del sector agrícola, més terres abonades tindrà per cultivar el seu missatge.