Editorial

Acostumats com estem els pratencs a arrossegar el tòpic de ciutat dormitori on no hi ha res per fer, reconforta una mica aturar-se 
en algunes de les dades publicades pel Consell Comarcal del Baix Llobregat al respecte. Poca gent ho diria, però el Prat ocupa un sisè lloc pel que fa a aportacions al PIB català pertanyent a l’hostaleria. També és la segona ciutat de la comarca quant a aportacions provinents de la taxa turística, molt lluny, això sí, de Castelldefels, que tothom assumeix que juga en una altra lliga si ens referim al pack “allotjament + platja”. 

Els fogons no es queden enrere, i de la cinquantena de restaurants del Baix integrats al col·lectiu de cuina de proximitat Sabors de 
l’Horta, nou pertanyen al Prat. En una comarca tradicionalment industrial i -cada cop més residualment- agrícola, un gens menyspreable 16% d’empreses es dediquen al sector turístic.

Potser a força de pandèmia vam aprendre  que al costat de casa teníem rutes, espais naturals i monuments per poder gaudir d’un turisme a peu -proposem des d’aquí anomenar-lo “slowfoot”- que impacta directament en l’economia dels nostres  cercles més propers

A on ens porta tot plegat? A demanar que ens mirem amb cert carinyo el que tenim a prop. Potser a força de pandèmia vam aprendre que al costat de casa teníem rutes, espais naturals i monuments per poder gaudir d’un turisme a peu -proposem des d’aquí anomenar-lo “slowfoot”- que impacta directament en l’economia dels nostres cercles més propers.

Com a pratencs, defensem en aquesta particular “batalla monumental” de la comarca espais com Cal Tet-Semàfor-Carrabiners, però ens ha de fer sentir orgullosos tenir a menys de 20 minuts de trajecte les vistes de Sant Ramon (Sant Boi) o Bruguers (Gavà), l’imponent perfil del Pont del Diable (Martorell), la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) o els rierols i corriols de la Mola (Sant Andreu de la Barca) i la Rierada (Molins de Rei).

En els darrers anys la promoció, condicionament i senyalització de molts d’aquests espais han fet un gran pas endavant, amb l’impuls dels ajuntaments i de la Diputació. Tot i així, és evident, quan s’hi 
arriba a molts d’aquests indrets, que les indicacions i informacions horàries, per posar un exemple, són encara deficients o bé estan 
concebudes en clau veïnal i no pas per a gent que hagi de venir d’altres poblacions. Aquest punt de qualitat de ben segur que implicaria un salt cap a l’excel·lència que el sector turístic comarcal acabaria agraint.