Tranquil·litat amb l'aigua, però cal consciència / Són ganes d'allargar-ho
Tranquil·litat amb l’aigua, però cal consciència
La situació de sequera que es viu a Catalunya i arreu de l’estat ens hauria, com a mínim, de provocar una pensada cada cop que obrim una aixeta a casa. És cert que el Prat gaudeix del privilegi de comptar amb un aqüífer que proporciona el 80% de l’aigua que consumeixen les llars, empreses i equipaments de la nostra ciutat. Però el sol fet, merament geogràfic, de l’existència de l’aqüífer no és suficient per tenir aquesta garantia de subministrament. En aquest sentit, cal afegir i posar en valor la gestió i previsió per part de l’empresa municipal Aigües del Prat.
Tenim aqüífers, sí, però amb un problema de salinització dels mateixos arran de les filtracions derivades de la construcció de la dàrsena del port de Barcelona, als anys setanta. La cada cop més facilitat amb què l’aigua de mar segueix menjant-nos terreny litoral tampoc ajuda, i les filtracions salines, per tant, no s’aturaran. Aigües del Prat ha realitzat notables feines i inversions pel que fa al tractament -per osmosi inversa- de l’aqüífer profund, fet que permet que aquesta aigua, un cop extreta la sal, sigui apta per al consum humà.
El cost energètic de la dessalinització és molt elevat per l’encariment dels preus de l’electricitat tot i que el volum de producció continua essent necessari
La situació, segons la direcció de l’empresa municipal, no crida de moment a l’alerta. Des d’aquí sí fem un crit a la consciència. La gran dessalinitzadora del Prat, que dona servei a tota l’àrea metropolitana, ha treballat com mai durant l’estiu, arribant a un 80-90% de producció. El cost energètic que demanda el procés de dessalinització per osmosi inversa és molt elevat per l’encariment dels preus de l’electricitat tot i que el volum de producció continua essent necessari. Per tot plegat, ens afegim a les veus sensibilitzades que des de les diferents administracions, i la local del Prat és especialment insistent en la qüestió, conviden a fer un consum responsable d’aigua. El privilegi de tenir un aqüífer autosuficient no pot significar una carta blanca a l’hora d’obrir l’aixeta.
Són ganes d’allargar-ho
La patronal catalana no ha llançat la tovallola pel que fa al debat sobre l’ampliació de l’aeroport. Des d’abans de l’estiu, el seu president, Josep Sánchez Llibre, venia anunciant que tornarien a aplegar forces per pressionar i aconseguir “un aeroport connectat amb el món”. Fins i tot diuen tenir clar que es podria ampliar la infraestructura sense afectar els espais naturals. En tot cas, la inversió necessària no s’aprovaria fins, com a mínim, l’any 2027. Poden canviar moltes cadires a governs i empreses des d’ara fins a la data. Per si de cas, com a pratencs, igual que ells no llencen la tovallola, no llancem nosaltres encara les pancartes del “No a l’ampliació”.