Editorial

El futur planejament urbanístic del sector Seda-Paperera ofereix un dibuix i unes xifres que, a diferència de l’eterna inconcreció durant els darrers quinze anys, es presenten com a ingredients gairebé definitius d’una recepta que ara sí es començarà a cuinar. Cadascuna de les moltes vegades que, des d’aquesta redacció, s’havia preguntat pel destí de la zona, la resposta oficial oferia de tot menys dates concretes. Ara, en canvi, des de l’Ajuntament ja avancen que la nova propera legislatura, que arrencarà el proper estiu, podria suposar el tret de sortida per començar a veure les màquines actuant sobre aquest antic sector industrial. 

D’entrada, cal valorar positivament un gir pel que fa a l’edificabilitat dels terrenys. Les versions primitives del pla que ara es dibuixa van arribar a parlar de la possibilitat d’edificar uns 4.000 habitatges repartits en blocs de pisos de fins a 12 plantes: un xoc evident –d’entrada visual– amb la línia constructiva que ha mantingut sempre el Prat. Ara, però, el nou planejament parla de 5.410 habitatges, però amb alçades màximes de sis o set pisos. Un terme mig en la clara línia del sentit comú. Si s’acaba complint la intenció declarada que prop de la meitat siguin habitatges de protecció i que un terç de l’espai del sector siguin zones verdes, ens trobaríem amb un projecte integrable a la ciutat i molt més en línia amb l’ARE Sud que no pas amb el model “Bellvitge” al qual apuntaven les primeres intencions.

El punt que sense dubte caldrà resoldre amb habilitat quirúrgica serà l’actuació sobre el petit sector d’habitatges dels carrers Major, Urgoiti i Ponsich. Una illa singular a tocar de l’autovia i històricament marginada pel pas de la línia de ferrocarril. El veïnat fa temps que té coll avall el fet que aquest nucli serà “extirpat” quan comenci la gran operació, i mancarà conèixer els detalls concrets –que ens consta que fa molts anys que es negocien– de com es compensarà la pèrdua de les seves propietats tal i com les havien mantingut fins ara.

El punt que sense dubte caldrà resoldre amb habilitat quirúrgica serà l’actuació sobre el petit sector d’habitatges dels carrers Major, Urgoiti i Ponsich

Mentrestant, però, la vida al barri continua, i darrerament ho fa enmig d’un clima de neguit per part del veïnat, que veu com en els darrers temps s’han incrementat certs episodis de degradació i inseguretat al voltant dels seus carrers. L’esplanada de l’antiga Seda, sense anar més lluny, és des de fa molt una terra de ningú amb fàcil accés i que comença a presentar assentaments puntuals de barraquisme. En aquest punt, i fins que arribin les màquines, tant l’Ajuntament com les promotores dels terrenys haurien d’acordar i establir unes mesures adients de seguretat i salubritat, reforçant la vigilància i, si cal, el tancament dels descampats.