Editorial

Falten pocs dies perquè la nova comunitat d’energia del Prat quedi oficialment constituïda. Després de més de dos anys donant-li voltes al concepte i, el més important, a la forma jurídica i legal de funcionament, el 25 de gener pot esdevenir la data de sortida del que, segons l’Ajuntament, pretén ser la comunitat energètica més gran de l’estat.

En l’ampli reportatge que trobareu a les nostres pàgines aclarim i detallem tot el que implicaria la posada en marxa d’Energia del Prat -aquest és el nom triat-. La línia mestra: donar-li una clau de volta a quelcom que molta gent titlla d’utòpic, però que a l’hora costa de creure que no hagi de ser un model de futur: poder compartir amb les comunitats de veïns i empreses properes (de moment es parla d’un radi màxim de dos quilòmetres a la rodona), l’energia que generin les plaques fotovoltaiques instal·lades en teulades diverses d’equipaments municipals (escoles, centres cívics, etcètera).

És indubtable que entre l’època, fa més de quatre anys, d’aquell “impost al sol”, (sortosament derogat el 2018) i la situació actual s’ha fet un pas de gegant. L’eradicació d’aquell impost va anar acompanyada d’una legislació que obria significativament  -i potser no encara el suficient- les portes a l’autoconsum i l’autoproducció particular d’energia. Tampoc se’ns ha d’escapar que el context de crisi climàtica i energètica cada cop fa més evident que els governs han d’optar per deslligar les lleis energètiques dels models imposats, i exercits gairebé de forma monopolística, per les grans empreses del sector.

És un gran pas, i hauria de ser una gran porta perquè aquest model no sigui eina exclusiva d’ajuntaments i governs.

Un cop obert el camí a les plaques en un país on precisament no anem mancats d’hores de sol, s’obre el camí també a altres fórmules, un exemple de les quals és l’aposta que es fa des del Prat. La intenció era més ambiciosa i, pel que expliquen els experts municipals en la matèria, era possible desenvolupar un model que permetés “compartir teulada” fins i tot a quatre quilòmetres de distància. La legislació actual -i creuem els dits, perquè acaba de començar un any electoral, i ningú pot assegurar que es faci marxa enrere segons el color del govern escollit- acaba d’establir en dos quilòmetres el radi per compartir teulada. Cal ser ambiciosos i continuar lluitant per ampliar aquest model.

També cal ser prudents i no caure en el parany de la utopia extrema. De moment, es preveu que amb aquest model, només una part de l’energia necessària en una llar es pugui aconseguir mitjançant les teulades compartides. Però és un gran pas, i hauria de ser una gran porta perquè aquest model no sigui eina exclusiva d’ajuntaments i governs, sinó també de cooperatives i comunitats d’usuaris lliurement constituïdes.