Editorial

En els darrers dos anys, l’inici de temporada de platja al Prat ha vingut acompanyada d’algun element de neguit o sorpresa. Superada enguany la incertesa de l’aportació de sorra (aquest any sí que ha arribat a temps), arribava la sorpresa lligada a les guinguetes: l’adéu inesperat d’El Calamar i els dubtes i retards a l’hora de resoldre les concessions als nous tres establiments de restauració i oci. Per posar-hi més intriga, i sembla que constatant que una part -hem de suposar que petita- del món de l’oci platja no sempre juga net, finalment una de les concessions ha hagut de quedar deserta per irregularitats diverses d’alguns dels aspirants.

Quan tot semblava en ordre, arriba la segona sorpresa. La Dirección General de la Costa y el Mar ja va fer un primer avís l’any passat, tot prohibint aparcar en bateria al tram del passeig marítim comprès entre el CRAM i la platja del Remolar. Cotxes en línia, per tant, i menys aparcament. Aquest any, en un altre gir inesperat, diverses sentències conclouen que ni tan sols es pot regular l’aparcament allà, atès que és una zona que ha de ser considerada com a platja. De cara a pròximes temporades, i perdó per l’spoiler, no ens hauria de sorprendre que l’estat optés per col·locar senyals de prohibit aparcar en tot aquell tram. De moment l’Ajuntament no ho farà, precisament agafant-se a l’argument que és l’estat qui té potestat de regular la zona. La primera conseqüència: l’aparcament en bateria i sense regulació -ni tan sols de vehicles residents- ha tornat. Justament al contrari de la pretensió de la Dirección de Costas. L’estiu té aquestes coses boges.

De cara a pròximes temporades, i perdó per l’spoiler, no ens hauria de sorprendre que l’estat optés per col·locar senyals de prohibit aparcar

Disbarats a banda, la platja del Prat es consolida com a petit oasi metropolità. És sorprenent que, pocs minuts després de fer una petita recerca de testimonis, s’hagi repetit un argument comú: “venim de Barcelona buscant una platja tranquil·la”. I sí, aquí tenim un Prat acollidor també en el sentit més estiuenc. De cara a una projecció de futur, caldrà, però, tenir en compte que la creixent popularitat de la platja pratenca podria agreujar un dels seus problemes més assenyalats per l’opinió popular: els embussos i la dificultat per aparcar-hi a certes hores. Cal anar pensant en fórmules més sostenibles com el bus o la bicicleta (caldria tornar a controlar la invasió de vianants al carril bici, i més coincidint amb les festes de tarda que organitza un dels locals). Però també cal pensar, i ens consta que des de l’Ajuntament ja ho plantegen, a llarg termini, poder habilitar accessos fins ara prohibits al públic com ara l’antiga carretera del golf.