Editorial

No serà pas senzill no trobar-lo a faltar. Quan en un equip de treball -que és, a més, amateur- es produeix un daltabaix d’aquests com ha estat en el nostre cas la mort en poc temps d’en Josep María Canalías, del nostre director de DELTA des de l’1 de gener del 2005 (abans ja havia estat uns anys Director-Adjunt amb el Jaume Monés al capdavant), et planteges moltes preguntes. Per què ha passat? Per què tan de pressa? Superarem bé el dol? Mantindrem l’equip ben cohesionat per continuar? La resposta és clara: hem de tirar endavant.

Que el periòdic DELTA estigui a punt de complir 46 anys -serà el proper desembresense deixar d’aparèixer mai cap mes, fa de la publicació pratenca la degana de la premsa local a la comarca del Baix Llobregat. I abans cal esmentar la trajectòria, en plena dictadura, del setmanari “Prat” -des del 1950 fins al 1968-. Els inicis del periòdic DELTA no van ser de color de rosa: es va haver de constituir una Associació cultural (cofundada per una colla de persones a les que sempre els ha preocupat la cultura, la identitat i la comunicació) i mitjançant una Societat de comptes de participació (avui dia semblaria quelcom prehistòric), es va iniciar la singladura amb el suport de moltes pratenques i pratencs. Érem als inicis de la transició.

En Josep Maria va ser el timoner i qui va posar èmfasi en el compromís inapel·lable de DELTA

En Josep Maria Canalías sempre hi ha estat; al principi, com a cofundador i redactor, després al costat del Jaume Monés en la direcció, i els darrers 19 anys (un 42% de la vida del periòdic), com a director. Però cal deixar palès que sense un equip de redacció -on hi ha d’haver la mateixa dosi de capacitat que d’amistat i cohesió per fer el camí plegats-, sense col·laboradors, sense anunciants lleials, sense subscriptors fidels, sense lectors, sense amplitud de mires, sense la tenaç intensitat que empeny la voluntat... El projecte i la il·lusió d’un mitjà de comunicació local seria absolutament inviable.

En qualsevol cas, però, que no se’ns oblidi que el timoner ha estat ell. I ell va ser el que va posar èmfasi en el compromís inapel·lable de DELTA per dur una línia que havia de testimoniar amb bons hàbits el batec de la ciutat en totes les seves àrees; fent-ho amb respecte i veracitat i contrastant les informacions; donant veu a la ciutadania i les empreses; obrint el paraigües a les associacions de cultura i clubs esportius; donant relleu en l’aprofundiment i coneixement d’organitzacions i de ciutadans i ciutadanes que són exemple en moltes parcel·les socials; pujant-nos al tren de la modernitat i els temps de les xarxes socials i de la digitalització, amb la creació de la web del periòdic www.periodicdelta.cat.

Hem de continuar endavant, en primer lloc, per honorar la seva memòria, la d’en Josep Maria Canalías. Hem de fer-ho, també, per respecte a totes aquelles persones que ara que s’acaba de publicar l’edició 500, han fet possible amb l’aportació del seu gra de sorra, aquesta mena de petit miracle en una ciutat que fa gairebé cinc dècades, era un poble. Ha estat un itinerari llarg i no sempre amb vent calmat, ja no diem a favor, és clar. Moltes turbulències i tempestats han fet trontollar el periòdic DELTA. Des d’aquestes línies de l’editorial de DELTA, només ens queda transmetre gratitud. I cal que recordem que la gratitud és la motivació per excel·lència, la que ens fa saber valorar, nodrir-nos, compartir. Gratitud a tots vosaltres i gratitud a Josep Maria Canalías i la seva família, que ha de saber que té tot el nostre suport.