Editorial

S’arriba a la 50a. Edició de la Fira Avícola, que des del 2017 té lloc a l’actual emplaçament de la granja de la Ricarda. Cinquanta anys són un munt, atès que això comporta dur a la motxilla molts esforços, dedicació i il·lusions... i fer-ho realitat. La Fira, reforçada i consolidada, que s’acompanya amb el Pavelló agrícola, la Mostra d’entitats i l’Espai gastronòmic, és un lloc per trobar-se, per fer ciutat, per compartir... Perquè sempre ens sorprenen coses noves; i tinguem present que l’aprenentatge és créixer i no deixa de ser també una aventura, especialment per als nens i nenes, que gaudeixen de debò.

Com molt bé deia Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat. I al Prat això ho tenim molt clar. El nostre Pollastre Pota Blava ja corria per les masies del delta en ple segle XVIII. I des de llavors, sense cap creuament amb d’altres races, aquí el tenim. És un símbol d’identitat de la nostra terra, juntament amb la carxofa. Al segle XVIII ja estava a la llista de les ofrenes que calia fer a l’església: per Sant Joan, l’Ascensió, Nadal, Carnestoltes... i ous per Any Nou (els ous de les gallines pota blava tenen un color de closca especial i són més grans del que correspondria per la grandària de les gallines mediterrànies). I a les primeries del segle XIX, els generals francesos de l’exèrcit invasor es delien per menjar capons del Prat. I no seríem justos si no recordéssim les persones que van empènyer -i fort- perquè la Raça Prat tingués la visibilitat que mereixia al darrer quart del segle XX. Ens referim a Jordi Gili, Antoni Puig i, a més, persones que ja no són entre nosaltres, com Ferran Casanovas, Lluís Martínez, Roman Ferreres, Esteve Amigó i Rosa Álvarez, per citar-ne només algunes. Amb el suport i el patrocini de l’Ajuntament del Prat, és clar, i el recolzament d’entitats de la ciutat.

Com molt bé deia Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat. I al Prat això ho tenim molt clar.

La “custòdia” del “tresor” la mantenen la Granja Torres i els criadors i criadores, especialment pagesos, que ho són o ho han sigut (amb la Valentina Guisado al front de l’associació des del 1996). Però aquest estat de les coses no serà etern i entenem que per part de qui calgui (?!) ja s’hauria de pensar, per exemple -no sigui cas que arribéssim tard-, en crear una Fundació Pota Blava per tal que les properes generacions gaudeixin igual que nosaltres. I siguin enllà dels anys, igualment, desenes de milers els visitants de la Fira Avícola Raça Prat, tal com ara passa. Amb el gaudi afegit del “showcooking”, els tallers, les degustacions, la cuina, l’excel·lència, la mostra... el “tothom al carrer”.