Editorial

Les tradicions són principis o fonaments que ens varen transmetre els nostres avantpassats i que formen part de la identitat d’un poble. Seculars o religioses, es renoven sense perdre el seu valor i la seva utilitat.

L’any 1223 (ara es compleix, doncs, els 800è. aniversari) Sant Francesc d’Asís va representar el naixement de Jesús en el primer pessebre vivent de la història; ho va fer al poble de Greccio, a 90 quilòmetres al sud d’Asís, a Itàlia.

A la nostra ciutat -com a tants indrets del món- es composa el pessebre de la plaça de la Vila com un acte de cultura i tradició però, sobretot, com un fet de solidaritat i cohesió; el grup de gent gran que el fa mereix tot el nostre reconeixement. I també tenim el vivent del Parc Nou.

És veritat que en aquest desembre del segle XXI, s’hi aboquen totes les tradicions perquè fonamentalment ens cal trobar-nos, retrobar-nos i afavorir un clima social molt més amable que la permanent crispació política que vivim. I alhora és més necessari que mai que l’economia de proximitat també rutlli; i hem d’encoratjar-nos a fer-ho per retornar una mica allò que el comerç local ens aporta. Entre d’altres coses, una de molt senzilla: us imagineu els carrers del Prat sense les il·luminacions dels comerços o les extraordinàries -i ben guarnides- dels carrers i places que ells mateixos  promouen?

Hem de plantejar-nos de gaudir amb l’esperit de Nadal de les festes populars que tenim repartides al llarg del calendari.

I què dir dels propòsits? Quantes vegades, cada final d’any, no ens exigim a nosaltres mateixos un acte de voluntat per canviar hàbits nocius? O l’afany ferm d’escoltar més els amics i la ciutadania abans de prendre decisions? O el tenir comportaments exemplars per als infants i la joventut? O que els polítics compleixin  la paraula donada? 

I del desitjos? Aquí sí que no hi ha res que tingui límits. I diríem que benauradament. Les paraules felicitat, salut, amor, justícia, sort, pau, escalfor, família, llar, màgia, alegria... multipliquen les seves accepcions i omplen el món amb missatges de tot tipus, amb la veu, les noves tecnologies i tota mena d’ambientacions.

Hem de plantejar-nos de gaudir amb l’esperit de Nadal de les festes populars que tenim repartides al llarg del calendari. Això sí, empenyent i amb bona harmonia i sabent, amb prudència, el què i fins on es pot llançar per la finestra. Per cert, que si fem cas dels refranys populars, aquest any ens toca anar amb compte: “Quan Nadal cau en dilluns, si tens dos pans, guarda-te’n un”.

Des del periòdic “Delta”  volem desitjar-vos el millor i volem agrair profundament als nostres subscriptors, lectors i lectores i també -molt especialment- als anunciants, el seu suport, que ens ajuda i empeny a tirar endavant aquest tasca  de ser un vehicle receptor i emissor al servei del pols i el batec de la ciutat.

I, és clar, a veure si als polítics i al poder global els hi agafa el rampell d’acabar d’una vegada amb la infàmia de les guerres i la pobresa al món...