Editorial

El seu pare, Joaquim Marimón, ja va inaugurar el cinema Monmari l’any 1946. I ell forma part del grup de pioners i romàntics de la producció de cinema al Prat, que a mitjans dels anys cinquanta del segle passat i sota la direcció de Jordi Bringué, filmen l’avui històrica Prat Documental.

En el present número de “Delta” us trobareu la valuosa ‘enciclopèdia’ del cinema pratenc que el Fermí ens va deixar anar a poc a poc els anys 2008, 2009, 2010 i primers del 2011, amb publicacions mensuals a les nostres pàgines. Ara ho aglutinem com a homenatge a la seva persona i a la seva trajectòria, a tots els cineastes pratencs i també commemorant el centenari dels inicis del cinema amateur a Catalunya.

El seu curtmetratge Ballet burlón (1960) -la música del qual també la va composar ell- va representar a Espanya als festivals internacionals de Cannes i Bergamo. Recordem altres pel·lícules seves com L’Exhibidor (1979) i Peraustrínia 2004 (1990). Va ser també el productor de la pel·lícula Pactar amb el gat (2007), amb guió i direcció  del seu fill Joan Marimón Padrosa. I esmentem els seus llibres: Quan vam fer la Gilda (2001), Els  múltiples -amb il·lustracions de l’Àngel García- (2004) i La guerra del Quim (2019). O la inauguració (1967) amb My fair Lady, del Cinema Capri al Prat, que amb la seva filla Mercè al front continua oferint-nos les estrenes cinematogràfiques mundials.

En el present número de “Delta” us trobareu la valuosa ‘enciclopèdia’ del cinema pratenc que el Fermí ens va deixar anar a poc a poc els anys 2008, 2009, 2010 i primers del 2011, amb publicacions mensuals a les nostres pàgines.

Ha rebut merescudament, és clar, nombrosos guardons i reconeixements arreu: Ministerio de Cultura, Festival AnimaBasauri (2009), Premi Ciutat del Prat (2009), Premi Memorial Candel a l’Àmbit de la Comunicació (2011), Fill Predilecte del Prat (2017). És membre del  Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i -des del 2010- Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya. L’Ajuntament del Prat li va dedicar l’any 2008 una exposició a tota la seva trajectòria i a la del seu amic  Àngel García.

Però el Fermí Marimón també en sap de la cohesió social, i juntament amb en Bringué es van convertir en exhibidors portant a las cases barates de Can Tunis el “Cine nuevo El Cinco de Oros”, des del 1954 fins al 1967.

El dia 14 de febrer de l’any 1924 queia una forta nevada a Barcelona quan José Errando Ylario, que disposava en aquells moments d’una càmera, va gravar el que estava veient. La cinta es conserva. Fou la primera vegada que un aficionat rodava en cel·luloide quelcom de la vida quotidiana, tal com havien fet gairebé 30 anys abans, els germans Lumière. D’aquesta manera tan senzilla va néixer el cinema amateur a Catalunya.

I també senzillament però amb l’ànima pratenca de l’agraïment pel davant, a “Delta” volem donar testimoni d’aquest centenari i del que el Fermí Marimón, amb la seva passió i dedicació de sempre (estimar i conèixer), ens ha donat. Com, per exemple, el seu  extraordinari compendi  que avui teniu dintre de les pàgines d’aquesta edició.