ZCVV
“¡La calle es mía!”. És una expressió que s’atribueix a Manuel Fraga quan exercia com a Ministre de la Governació en el govern d’Arias Navarro. Sembla ser que ho va dir als partits d’esquerra i sindicats quan no els va autoritzar a manifestar-se l’1 de maig del 1976, el primer després de Franco.
És veritat que tothom voldríem disposar del carrer per allò que més ens interessés, posant-nos o traient-nos les màscares -com al teatre- segons ens calgui. Resulta una evidència que tots els vehicles -eCommerce inclosos- són depredadors de l’espai públic (aparcant on no toca, no respectant les senyals de tràfic, circulant a més velocitat de la deguda). En tot cas, vegem unes definicions del diccionari de l’IEC: Carrer= “Espai públic no edificat, lineal, que fa de camí per anar d’un lloc a l’altre en una ciutat”. Pacificar= “Establir la pau allà on hi ha guerra o discòrdia”.
El carrer és, abans que res, un espai o zona de convivència dels vehicles i els vianants quan surts de la privadesa del teu habitatge. I aquesta cohabitació de l’exterior ha de ser sostenible i saludable, com tants altres conceptes que avui en dia la classe política ens posa de manifest per tal que ens conscienciem que el camí cap a la cohesió és la drecera del respecte.
Entenem que sostenible no ho és el risc i que saludables no ho són ni l’estrès ni la por. Estem segurs que a l’estructura municipal del govern del Prat hi ha alguna comissió amb polítics i professionals, que cuida de comprovar si als carrers de la ciutat es poden produir més riscos dels raonables o, fins i tot, podem arribar a patir por en algunes zones.
El carrer és, abans que res, un espai o zona de convivència dels vehicles i els vianants quan surts de la privadesa del teu habitatge.
Cal testimoniar que s’han realitzat actuacions municipals que feia temps que la situació exigia (il·luminació a l’engròs de l’estructura externa del que havia de ser l’estació de l’AVE, canvi de sentit d’alguns carrers, col·locació a la calçada i en zones susceptibles de perill d’elements metàl·lics que impedeixen l’aparcament indegut, noves parades de bus, etc.). Però volem palesar que ara mateix circular per l’Avinguda del Remolar -i més encara si és de nit- fa por, entranya certament un risc alt. Per què? Doncs bàsicament perquè els passos de vianants no estan prou il·luminats ni en llum ni en espai i perquè hi ha conductors que deixen els vehicles a tocar del pas; i, així, ni anant a 15 km/h (i fent la cobra) no tens la garantia que no passarà res, perquè no pots veure si creua alguna persona fins que no estàs al damunt.
Al Remolar hi ha molt de trànsit de vehicles, molts passos de vianants i unes quantes escoles. Però no ens oblidem tampoc de l’Avinguda Anselm Clavé (molt fosca de nit) ni del tema dels patinets elèctrics en zones de vianants i voreres ni de bicicletes anant en contra direcció. Sabem que és molt fàcil escriure receptes i molt difícil entendre’s amb la gent. Però com deia Lao Tse, deu grams de prevenció equivalen a un quilogram de curació.