Editorial

ART I POLÍTICA

La semàntica -en política- es converteix en un corró laminador que allarga els sentiments i les sensacions. Sempre ha estat així. I en aquestes darreres eleccions catalanes (on, per cert, no s’ha parlat de l’amnistia) no havia de ser diferent: el que ha guanyat  s’ho fa valer; el que multiplica diu que arriba per canviar les coses;  el que s’estavella manifesta d’entrada que passa a l’oposició; el que es manté assenyala que ha trencat les enquestes; el que resta “només” una mica s’aferma com a decisiu per governar; el que es consolida i puja sense acabar de guanyar es postula igualment per al govern. Del vot útil a l’independentista, passant pel de dretes, el radical, el progressista o el catalanista més autèntic.

Al final, però, resulta que el mateix que passa en el terreny de la medicina quan un diagnòstic i un tractament idèntics (medicament i dosi) no fan el mateix efecte en els pacients, a la política entra en joc l’art. I aquí, els artistes (que són els polítics), amb els pinzells i el llenç adequats, han de fer valer l’únic tractament que resol els egos dels/les caps de llista i els problemes de cada dia i els històrics i enquistats: la negociació  i el pacte. Això esperem la ciutadania.

La fotografia pratenca del 12-M la teniu en aquesta edició de “Delta” tractada d’una manera rigorosa i ampla.

PLATJA I SOSTENIBILITAT

Segons ens deia el Dr. Vicenç Falcó, a la platja del Prat a finals del segle XX, en treure’s alguna mostra de l’aigua apareixien 500 mil bacteris per cada 100 ml. No en va estava prohibit el bany. Avui, podem gaudir de platja i natura. Tenim l’obligació de conservar-ho. I, entre d’altres coses, hem de complir la Llei de Costes, que ens diu clarament que la franja marítimo-terrestre no es pot veure afectada  per cap tipus d’edificació  o carretera. Per això la sentència del Tribunal Suprem delimita el pas de vehicles -s’entén que a excepció  del bus- pel vial actual, on s’aparcaven fins a 150 cotxes.

Però cal constatar clarament que a l’igual que la ciutadania ens hem d’exigir  civisme, les autoritats han d’aconseguir -sense excuses- que amb les seves disposicions i controls: 1) el transport públic funcioni com  un rellotge suís; 2) el manteniment de les passeres i altre mobiliari urbà resulti impecable, i també els serveis (els pròpiament dits i, igualment, la neteja, els socorristes, les guinguetes...).

Encara que és veritat que si tinguéssim un “veí” millor que AENA, la nostra platja tindria complements envejables.