Editorial

Aixecar la llebre

S’inicia un curs polític i social intens perquè -entre altres coses- hi ha un nou president de la Generalitat. I en el recent debat de política general al Parlament, va deixar anar que “s’ha de millorar l’aeroport”. No sabem si vol alertar d’alguna cosa, si vol fer reviure una polèmica o si vol obrir els ulls a determinats sectors socials i econòmics. Caldrà veure les seqüències següents, però ell potser sí que ja sap per on aniran els trets. En tot cas, ens ve a la memòria una expressió d’un anterior president del seu partit: “Fets i no paraules”. Val a afegir el dur repte que ha assumit: 50.000 habitatges públics fins al 2030.

Ens hem assabentat del recent nomenament del nou bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, de la qual depenen les parròquies del Prat. És Xabier Gómez García, basc de naixement i frare dominic. L’han catalogat com de “perfil social”.  El mateix que aflora l’Arnau Funes , coordinador de l’àrea d’educació, cultura i comunitat de l’Ajuntament del Prat. En les pàgines d’aquesta edició ens diu que la Generalitat ha de respondre econòmicament a les necessitats educatives i socials de la ciutat i que l’ajuntament potenciarà la vida associativa escolar i també un pla específic de foment de la lectura.

Però la ciutadania (tot i estar la ZBE en stand by) es preocupa  i  dona molta importància a la mobilitat, perquè el transport públic és una qüestió clau a l’hora dels desplaçaments per anar a la feina o als centres educatius. Al menys que els busos al Prat funcionin perfectament en les intercomunicacions. De la Renfe més val no afegir més adjectius a les indignitats que pateixen els usuaris de rodalies, especialment als matins: els trens s’assemblen als de l’Índia, com més gent, menys vagons. 

I, entremig, t’informen que a l’últim tram del Llobregat hi ha 300 espècies en perill d’extinció.

Al final, però, només una conjunció entre anticossos i fàrmacs resol en bona part els problemes. Cal implicació i suports sempre i quan calgui, exigències. El progrés i la millora -sobretot, dels qui més ho necessiten- no s’aconsegueixen  amagant el cap sota l’ala. I la classe política ho ha de tenir ben clar.

En el record

Fa un any del traspàs de l’estimat  Josep Maria Canalías, que fou director de “Delta” durant 19 anys. I constatem que tirem endavant el projecte posant èmfasi en allò que ell deia “el compromís inapel·lable per  testimoniar amb respecte i veracitat el batec de la ciutat”.