Editorial

No hi ha dubte que una de les principals preocupacions de la ciutadania, ja des de fa uns quants anys, és l’habitatge, el dret a un habitatge digne. I si no, vegem la col·lisió que hi ha entre els propietaris (que defensen un dret, és clar) i els okupes, que es revolten en veure que no tenen l’oportunitat de viure dignament i es llencen a la usurpació de l’espai de propietat privada.

En tot cas, sí que cal dir que les autoritats, les institucions i els partits polítics estan movent fitxa per poder trobar la drecera adequada. A l’Hospitalet, per exemple, fa ben poc que el PSC i els Comuns han pactat prohibir pisos turístics durant un any. I a Sant Sebastià, al País Basc, hi ha una tensió gairebé insostenible pel preu de l’habitatge. I a Barcelona ciutat, l’alcalde eliminarà els deu mil pisos turístics en quatre anys. I la UPF considera dades, pèls i senyals, que Catalunya hauria d’estar produint 2,77 vegades més habitatges que els que està acabant. En qualsevol cas, és la inversió de l’Estat la que va a la cua i que la Generalitat, dintre de les seves possibilitats, està dedicant el 0,7% del seu pressupost a fer-ho. 

A la nostra ciutat, al Prat, tenim un mirall d’esforç continuat en la Cooperativa Obrera de Viviendas

Per això els reptes de futur són tan imprescindibles com durs. El president Illa va prometre davant del Parlament la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030. I s’ha de tractar d’habitatges sostenibles i respectuosos amb el medi ambient quant a la seva construcció i, igualment, resilients al canvi climàtic, perquè, en definitiva, són els bens i la població el que cal protegir al màxim.

A la nostra ciutat, al Prat, tenim un mirall d’esforç continuat en la Cooperativa Obrera de Viviendas, fundada l’any 1962, just quan les devastadores riuades del Vallès, amb centenars de morts. I ara que s’ha produït la desolació i la devastació a València, la COV (amb mil socis i sòcies) té ja a punt -amb sòl aportat per l’Ajuntament del Prat- un bloc de 101 habitatges, amb una part d’ells que es posarà a l’abast del col·lectiu de persones vulnerables amb preus de lloguer sostenibles. I l’Ajuntament -amb sòl de l’Incasol- té previst edificar-ne 71 més. En total, la previsió és que hi hagi al Prat fins a 300 nous habitatges amb preus de lloguer sostenibles.

És una necessitat imperiosa l’accés de la gent jove a l’habitatge perquè d’això depèn en bona part la cohesió social. Després d’una “DANA” econòmica provinent del llunyà oest que fa anys es va anar inflant i coent durant molt de temps i va fer trontollar els edificis bancaris més potents arreu del món... Ara, lluny de l’especulació (que sempre existirà) estan el poder polític i l’econòmic per anar de la mà sobretot en allò més transcendental.