Endorfines
Són substàncies que produeix el nostre cervell i que generen benestar emocional. Però també ens aporta plenitud tot allò que rebem de fora i que afavoreix a bastament la cohesió. El mes de desembre és ideal per a això. Però el d’enguany a la ciutat propicia un marc inigualable. Amb els pessebres, que són un paradigma de la generositat. Amb els concerts de cant coral, que simbolitzen la sensibilitat, els valors i l’autoestima. Amb la il·luminació de carrers i places comercials i les firetes d’atraccions. Amb tots els actes de fi de trimestre de nombroses activitats per als nois i noies, que apleguen amistats i famílies. Amb la preparació de la Cavalcada de Reis.
La celebració del 10è. Aniversari de l’Escola d’Arts en Viu mereix un punt i a part i en aquesta edició de “Delta” així ho hem considerat. Hem de pensar que al Prat no hi havia hagut escola municipal de música i que eren les associacions i les bandes les que aportaven el seu gra de sorra per tal que els infants i el jovent poguessin aprendre solfeig i instruments. Algú va fer veure a les autoritats que això era una situació insostenible i així va sorgir l’Escola Municipal de Música a la Torre Balcells, i ara, juntament amb la Capsa -on també s’hi duen a terme activitats- és l’Escola d’Arts en Viu. I aquí sí que no podem pas deixar de mencionar la importància i la transcendència de les activitats inclusives que es fan, on hi participen nens, nenes, joves i més grans amb discapacitats, que gaudeixen d’una dinàmica que tant bé els fa emocionalment i en les relacions socials. Un lema admirable de Josep Gassó (recentment traspassat), que fou fundador i president del Fundesplai, era: “Infants mes feliços equival a ciutadans compromesos”.
I què dir de la posada en marxa de la Fundació Potablava? Doncs que DELTA, en la seva editorial del novembre del 2023, deia: “Ja s’hauria de pensar, per exemple -no fos cas que arribéssim tard, en crear una Fundació Potablava”. Un dels nostres signes d’identitat i que ni la més sofisticada IA seria capaç de millorar els seus inconfusibles i llampants colors i la seva estampa imperial. L’Ajuntament ho ha vist molt clar i ens empeny a patrocinar, protegir i emparar la seva continuïtat. I ens convida, entre altres accions, a apadrinar un potablava, a ajudar a preservar que els pollastres que ja pel segle XVIII corrien pels camps de les masies del Prat, ho continuïn fent per a gaudi de les pròximes generacions.