Editorial

Benvinguda, alcaldessa

Alba Bou Jordà, la primera dona de la història de la ciutat que és elegida democràticament alcaldessa del Prat. Des de “Delta” li donem la benvinguda i estem segurs que la seva joventut, els seus principis ètics i la seva ampla experiència en el món local (fa ja 17 anys que està al govern municipal amb diferents responsabilitats) li seran un bon ajut per tirar endavant la feixuga feina que tindrà. En el seu parlament de presa de possessió va demanar als grups de l’oposició voluntat de comprensió i cooperació i també  el pactar el desacord des del respecte.  L’habitatge és un dels seus objectius prioritaris; també va deixar anar a la resta de Catalunya que al Prat ja no “se’ns pot demanar més”. I té raó: quants esforços portem al Prat per equilibrar el territori, el delta, la natura i les infraestructures supramunicipals!

Lluís Mijoler Martínez, l’alcalde sortint i diputat al Parlament de Catalunya, va dir que tanca una etapa inicial a la política i que des del seu compromís públic i com a veí seguirà al servei de la ciutat, del seu territori i de la seva gent. Dir i sentir això l’honora.

Des de l’esperit de Sant Benet (“ora et labora”) i des del lema de l’orde del Císter, els diríem: “Pau als que entren, salut als que se’n van, amor i bon veïnatge als que ens envolten”. Doncs això.

La Casa Gomis

És veritat que el ministre de Cultura del govern d’Espanya Ernest Urtasun i Lluís Mijoler són amics i companys de grup polític. Fa poc, el Ministeri de Cultura ha adquirit la Casa Gomis, una autèntica icona nacional enmig d’una joia ecològica com és la Ricarda, única a Catalunya. Art i natura en un oasi envoltat de depredadors. Unes preguntes: Podrà aguantar bé la pressió? Serà ben aprofitada? Complirà a bastament les intencions inicials -culturals, per suposat- del ministeri? La compra pública s’ha fet justament ara. Per què  no s’havia fet abans? Per què no s’ha posposat? Bé, al final el que ha de comptar és que la tenim com a bé cultural públic i no hi ha ja “subhastes” que valguin.

El Prat extramurs

Podria semblar el títol d’una sèrie. Però no, és que més enllà del nucli urbà, cap als dominis de la Terminal T2 de l’aeroport, anar-hi de nit fa por. Tot està en obres, mal senyalitzat, i al pàrquing i davant de la terminal 2, la il·luminació no pot ser més pobra.