Editorial

Després de l’hivernacle, tot allò que ha estat latent aflora a l’estiu amb intensitat. I naveguem -en un quadre general- de la negació  del canvi climàtic als incendis de sisena generació, passant per les gotes fredes (ara són les DANA), la tensió amb la immigració, el qüestionejar  tot allò català, l’espectacle de la verbositat  incendiària i insultant entre polítics, l’assistir diàriament al “parte” de les guerres de la infàmia, que no s’aturen... o la vergonya de rodalies, que per molt que diguin continua igual o pitjor (per cert, Renfe acaba de destituir el seu director, l’Antonio Carmona).

Però al cor de la ciutat pratenca el que cal és batallar per  mantenir la cohesió i les identitats i, alhora, perquè gaudim tots plegats del màxim benestar del dia a dia, de fer més agradable l’oci estiuenc des del més petits fins als més grans (cal cuidar de la platja d’una manera permanent!!). I tenint en compte com es presenten els estius amb aquestes calorades terribles, faria bé l’Ajuntament de preparar i encetar ja un projecte que no sigui casual i puntual sinó que  vingui per quedar-s’hi i, en tot cas, per anar millorant cada any. Ens referim a protegir la ciutadania contra la calor extrema amb un projecte de ciutat a  llarg termini: refugis climàtics a dintre i a fora (amb ombres al carrer, fixes i/o estacionals), més espais verds, més aigua ben administrada i amb recuperació de la freàtica quant als regs, confort tèrmic sostenible però eficaç en els edificis públics, assessorament i conscienciació permanent i visible per a la protecció dels més vulnerables, generació de protocols amb participació ciutadana...

El teatre, amb el seu esperit de grup i un alt nivell d’autoexigència, promou el sentiment de la cohesió i la solidaritat

I una de les lliçons que aquest any rebem amb més joia és el cinquantenari del Teatre Kaddish del Prat. A “Delta” ho encetem ara perquè volem que la commemoració oficial la tinguin el proper novembre, gairebé en exclusiva, els seus protagonistes. El teatre amb el seu esperit de grup i un alt nivell d’autoexigència, promou el sentiment de la cohesió i la solidaritat, ja que en definitiva el treball en equip  és l’únic que pot tenir èxit. Els membres d’un elenc teatral tenen la ment disciplinada  i respectuosa perquè donen la benvinguda a les diferències entre persones, són tolerants i sempre intenten entendre els altres i treballar-hi amb efectivitat, cosa molt necessària en el nostre món globalitzat. En un grup de teatre es viu una autèntica comunió emocional. 

El teatre Kaddish continuarà -després de 50 anys- formant joves, oferint cultura, entretenint, creixent, unint, connectant... És la llavor del Josep Costa i d’aquells quatre que a l’inici el van seguir.