Editorial

Recuperant l’esma

Al llarg de centúries, al nostre delta el camí de València (nom adoptat entre els segles XVII i XVIII) va ser un lloc de pas que des del riu de la Sènia i passant per les costes de Garraf, arribava fins a les portes de Barcelona. Però per a més d’un, el Prat és una cruïlla (o potser una illa?). En qualsevol cas, la nostra terra plana sempre ha estat històricament destí de visita per molts motius: riqueses agrícoles, industrials, de guerres, d’infraestructures, ecològiques, mediambientals, receptores d’aus de centenars d’espècies...

Després de suportar un autèntic estiu que ens ha escalivat de debò, amb les onades de calor i les incerteses, haurem de recuperar l’esma, que vol dir reconquerir capacitats, ànims, instints, ingeni i, sobretot, esforços. I per a “Delta”, una bona manera de dur-ho a terme és fer uns deures que per a la ciutat són importants.

Per això, en primer lloc, trobareu a les pàgines d’aquesta edició, un treball informatiu i gràfic a l’estil de la millor enciclopèdia, de com -tret d’alguna petita cosa encara pendent- hem passat de ser realment gairebé una “illa” (les eternes cues del Remolar n’han donat testimoni) a ser una ciutat amb uns nous i molt moderns accessos i sortides, afegits als ja tradicionals. I en segon lloc, la veu de la sensatesa i la saviesa en el seu àmbit, del vicepresident de Depana. José García, sense mitges tintes, testimonia clarament que quan es va construir la tercera pista de l’aeroport del Prat, les compensacions que es varen prometre fa més de 20 anys mai no s’han complert i la situació, en canvi, ha anat empitjorant clarament.

La T1 trenca l’aqüífer i l’aigua està salinitzada i perjudica, lògicament, el sòl agrícola (el poc que queda, es clar). Al final, l’ambició política i l’econòmica sense fre que s’estan llençant sobre el nostre delta, no estan prou capacitades per tenir una cosa clara: quin entorn ambiental i territorial hem de llegar a les properes generacions per tal que puguin gaudir d’una vida mínimament digna? Anirem seguint les properes estacions del trajecte d’aquest “tren” de llarg recorregut, que igual que té parades a Madrid i Barcelona, també en té una d’important a Brussel·les

Visquem la Festa Major

És la nostra, la de sempre, la gran del setembre. I aquí també ens hem de posar deures? I tant que sí!! Els seixanta-quatre actes i activitats programades (Ajuntament i entitats) estan pensades per passar-ho bé... per sortir al carrer i trobar-se... per fer del gaudi un motiu de cohesió... perquè els petits i els gran s’acompanyin mútuament... perquè les famílies es trobin als carrers i places i a taula, és clar.