Editorial

Prudent optimisme

A hores d’ara, a punt de tancar la present edició de “Delta”  i enviar el material a impremta, no sabem al cent per cent si hi haurà pollastres potablava en exposició a la 52a Fira Avícola 2025.

El pollastre raça Prat, que ja corria per les eres de les nostres masies al segle XVIII, es cria en granges cobertes i, per la seva banda, la mostra es fa en un pavelló tancat. Tot això a propòsit del decret de confinament de les aus que es va dictar i que fa uns dies que va entrar en vigor. El motiu ben conegut és evitar el contagi de la grip aviar per part d’aus silvestres que migren a munt i avall i que podrien contaminar pollastres i gallines que estiguessin a l’aire lliure per espais descoberts. Els criadors potablava ja han complert a bastament les directrius i, a més, han fet les proves corresponents a l’aviram per tal de descartar qualsevol contagi i que estigui absolutament en un bon estat de salut. Les analítiques s’han enviat al departament corresponent de la Generalitat, que és, en definitiva, qui haurà d’autoritzar l’exhibició de l’aviram. Però val a dir que en aquets moments, hi ha un prudent optimisme atès els bons resultats dels anàlisis. El que sí que no podrem admirar a la Fira Avícola són els cavalls, per culpa de la dermatosi nodular, que es contagia per certes espècies de mosques i mosquits i que està afectant a molt bestiar de Catalunya (recordem les vacunacions massives als bovins). Però per a les pratenques i pratencs, l’estampa gairebé imperial del potablava i l’entorn de la fira són un dels nostres signes d’identitat més potents i arrelats.

La 52a Fira Avícola, però, hi hagi o no potablava (!?), tindrà lloc igualment perquè és molt important com a esdeveniment social (trobar-se!!), econòmic, cívic, gastronòmic i d’exteriorització de les activitats i arrels de les entitats de la ciutat.

50 anys del Kaddish

No hi ha dubte que el teatre es nodreix bàsicament de la intel·ligència  emocional. És una de les activitats humanes i socials que promouen més la solidaritat i la cohesió  perquè el treball en equip és l’única cosa que pot tenir èxit. Els membres d’un elenc teatral tenen la ment disciplinada, respectuosa i tolerant. En un grup de teatre com el Kaddish, es viu una autèntica comunió emocional, donat que s’accentua la capacitat de treball en equip i s’adopta una actitud empàtica envers companys, amics, família i ciutadania. En definitiva, les essències van per davant de les circumstàncies.

 “Perquè, si no és amor, quina altra cosa pot ser?”, és el lema de l’exposició commemorativa -inaugurada ja, en paraules del seu fundador Josep Costa referint-se al teatre.