Editorial

Per marcar trajectòria i rumb, al gener ens passa sempre allò de: aquest any deixaré de fumar, faré més esport, menjaré més sa, estaré més per les criatures, treballaré millor, mantindré les amistats, respondré els missatges amb afecte i puntualitat, participaré en allò que consolida el bé comú, procuraré enfortir els vincles que més cohesionin...

Però en una ciutat com el Prat, on la interacció  ciutadana resulta ser clau per mantenir una il·lusió i un caliu que faci pensar sempre en el futur, el de més enllà però, sobretot, el més proper... entren en joc els anhels: cal sensibilitzar consciències i ajudar els qui ho necessiten de debò;  escoltar és primordial i una de les pràctiques fonamentals per aconseguir aquesta consciència que resulti premissa per alliberar-se de la inquietud. Tot això per tal que el teixit associatiu tingui el protagonisme que uns i altres (els infants, el jovent i la gent gran) reclamen i, igualment, perquè els governants -des de l’ajuntament estant- mantinguin sempre una actitud proactiva de cara a la ciutadania i ens expliquin bé les seves decisions i determinacions. Actitud que aportarà els seus fruits escoltant, promovent, donant suport... És un subministrament que no pot aturar-se mai. Com feia saber Hipòcrates, el pioner de la medicina moderna: “Curar, de vegades, alleujar, sovint, consolar, sempre”. Si ho traduïm al llenguatge de la quotidianitat, s’entén de seguida.

No volem que les autoritats utilitzin l’expressió prioritzar quan això de vegades significa una coartada d’inacció  política en el temps.

No volem que mai ens passi com a Maó, la capital de l’illa de Menorca, on fa més d’un any que no hi ha aigua potable a les aixetes de les llars. La primera planta desnitrificadora que van posar en marxa ha estat un fracàs i ara, fins que la segona no funcioni, la ciutadania ha de pagar el rebut sense poder beure ni cuinar amb l’aigua que els surt. Aquí sabem que “Aigües del Prat” es cuida que tot vagi com cal encara que sabem també que el nostre aqüífer (la joia de la corona del delta) viu tensionat per la salinització. No volem que les autoritats utilitzin l’expressió prioritzar quan això de vegades significa una coartada d’inacció  política en el temps. No volem ja que a la nostra ciutat circular o travessar passos de vianants signifiqui un risc considerable per la falta de llum (de dia o de nit, per circumstàncies diferents, és clar). No volem que hi hagi indefensions de persones o de col·lectius davant l’administració. No volem que mai més als col·legis els nens i nenes hagin de patir  fred o calor extrems. No volem que la platja sigui un lloc de riscos o patiments: socorristes, sempre!! (a Espanya, aquest any 2025, hi ha hagut 472 morts ofegats).