Editorial

En els moments actuals del món i igualment de la societat més propera, quan vivim gairebé  tenallats per mentides, usurpacions, arrogàncies i violència verbal... parlar de la pau (que no és altra cosa que cercar l’equilibri entre l’espontaneïtat i el rigor) o de la política (gestionar els béns comuns amb rectitud, objectivitat i justícia) pot resultar fins i tot tranquil·litzador.

I llavors et trobes pel camí una xef com la Martina Puigvert que et diu: “És molt bonic que hi hagi iniciatives que posen en valor el producte del territori  i la gent que el treballa”. En definitiva, la confiança i el valor -el del territori i el de les persones- són pilars de la pau. I també la dignificació  de la memòria històrica, com la que aquest mes de març s’ha prestigiat sobre les dones que el 1976 van encetar al carrer el camí de la lluita per uns drets inviolables i irrenunciables, però desgraciadament sovint esquarterats i confiscats. 

O veus com Depana presenta al Prat una campanya de micromecenatge  per reforçar la defensa jurídica del delta del Llobregat davant una ampliació de l’aeroport, per exemple. Així, obre una nova ruta per on poder circular sense que els lladregots o saltejadors de camins els usurpin els seus drets.  És també part de la seva lluita cinquantenària per mantenir el patrimoni natural del nostre territori en uns nivells acceptables per a la vida, la de les persones, la dels animals i la biològica ambiental.

O llegeixes que el Prat és un dels cinc territoris de Catalunya on es posa en marxa una prova per millorar la governança educativa incorporant els ens locals. I, és clar, tinguem present que l’educació és un dels eixos que més garanteix la dignitat de les persones. I la governança vol dir interacció i cooperació... presa de decisions en xarxa... ètica i eficiència... transparència i gestió integral... corresponsabilitat entre territoris i administracions.

És un reconeixement que el Prat sigui capçalera en molts àmbits, però la ciutadania voldrà veure resultats més aviat que tard

I aquí val a confessar que no deixa de ser un reconeixement que el Prat sigui capçalera d’àrea en aquest àmbit. Però la ciutadania -que ho celebrarà- voldrà veure els resultats més aviat que tard, perquè tot i que els projectes són engrescadors, el que compta, però, només són els resultats. I el tema de l’educació és vital per a una comunitat. Bo, l’educació i tot el seu entorn, com són activitats extraescolars -esportives, culturals i de cohesió, menjadors socials, associacions de mares i pares implicats en els projectes, mestres satisfets pel seu treball i reconeguts  per  l’administració. No és gens fàcil, però sí és una nova drecera amb molt de valor. Haurem d’estar al cas i, sobretot, des de l’ajuntament ens hauran d’anar informant d’una manera transparent i proactiva.