Baldiri Ros (1950) és un dels principals impulsors, des del sector de l’empresariat agrícola, de la recent iniciativa de crear zona amb tractament urbanístic especial a dins del Parc Agrari. Considera que aquest organisme té mancances històriques pel que fa a la promoció de l’agricultura al Baix Llobregat.

- Vostès proposen una iniciativa per ajudar a l’agricultura i d’entrada Unió de Pagesos s’hi posiciona en contra. És un mal començament?
- Bé, tenim més de 200 pagesos al voltant nostre. I tres ajuntaments. Unió de Pagesos mai no menciona Sant Boi, perquè tradicionalment ha estat el seu feu, però el seu Ajuntament també ens dona suport.

- Per què la necessitat d’un parc agroalimentari?
- Perquè no desaparegui l’agricultura del Baix Llobregat, per permetre que els joves que vulguin continuar l’activitat ho puguin fer i perquè qui vulgui invertir pugui fer-ho. Ametller Origen ho volia fer, però va haver de marxar després de patir inundacions dues vegades. El Parc Agrari, durant 30 anys, només ha sigut un òrgan de disciplina urbanística, no de promoció agrícola: no pots fer un hivernacle de més de cinc metres d’alçada; has de tenir un mínim de 5000 metres quadrats de terra per poder fer hivernacles i, a més, has de deixar un 30% de la terra lliure... Te’n vas al Maresme, que són finques encara més petites que les d’aquí, i allà apuren els hivernacles gairebé fins a un pam del camí!

- Aquestes normes no es poden anar adaptant?
- Els ajuntaments ja feia temps que volien modificar el pla especial del Parc Agrari. Però aquest és un procediment molt llarg. Per això els tres municipis busquen una fórmula abreujada de fer-ho, mitjançant una modificació urbanística temporal, per poder liquidar aquestes limitacions que imposa el Parc Agrari. Es tractaria de fer una legislació extraordinària per poder fer altres activitats econòmiques en una zona determinada del parc. La idea neix d’una taula que hem creat entre AEBALL, l’Institut Agrícola i els tres ajuntaments per defensar-nos de les inundacions. Perquè fa 15 anys que l’Agència Catalana de l’Aigua no inverteix un sol euro: les rieres i corredores estan per netejar, i el Consorci dels Espais Naturals diu que això s’ha de quedar així perquè s’han de preservar aquestes zones. A això afegim ara el problema de les ZEPA, un total de 1000 hectàrees noves de protecció a Viladecans, Gavà i a l’única zona agrícola que li queda al Prat. Les zones ZEPA són incompatibles amb l’agricultura. En una zona protegida d’aus no pot haver-hi un hivernacle, ni estan permesos segons quins tractaments.

“El 63% del Parc Agrari són els ajuntaments de Sant Boi, Gavà i Viladecans, però hi 17 més als quals l’agricultura els importa un rave”

- Per què ho impulsen tres ajuntaments i no tots els que formen el Parc Agrari?
- Perquè el 63% del Parc Agrari són els ajuntaments de Sant Boi, Gavà i Viladecans. Però al parc hi participen 17 ajuntaments més als quals l’agricultura els importa un rave. A la resta d’alcaldes, el que els fa gràcia són les zones verdes i que els ho deixin tot bonic. Els tres ajuntaments impulsors veuen que l’agricultura se’ls està morint. El 30% de la superfície agrícola de Sant Boi està abandonada. Quan jo era secretari de la seva cooperativa, hi havia 223 pagesos. Ara en queden 10. A mí no em serveix que el senyor Lluís Mijoler digui que gràcies al Parc Agrari s’ha impedit l’especulació amb els terrenys agrícoles. No hi ha hagut especulació perquè ja el Pla General Metropolità del 1976 ho impedia.

- Quan el senyor Adelson volia fer l’Eurovegas al Parc Agrari, semblava que el PGM sí que es podia modificar…
- No es pot modificar un pla especial així com així, per molts somiatruites que vinguin i prometin inversions. Al Baix Llobregat ha pogut vendre terres qui estava autoritzat, que són les zones catalogades com 21. Les catalogades com 24 [agrícoles] mai s’han pogut tocar.

- Però s’ha de tenir també en compte la gran quantitat de terres que s’ha menjat l’aeroport.
- No. Aquestes terres s’han anat venent a pams. La superfície agrícola del Prat no se l’ha menjada l’aeroport.

- Bona part sí.
- Però el Prat cobra 37 milions anuals de taxes de l’aeroport.

- És una altra història, això.
- No, és la mateixa, perquè aquest senyor [Mijoler] és totalment insolidari amb els altres tres ajuntaments que també pateixen l’activitat de l’aeroport i reben quatre xavos a canvi. I ell ara defensa una zona ZEPA sobre l’única zona agrícola que li queda al Prat. Quina agricultura hi podràs fer, allà?

- Relacionant temes, vostès plantegen el seu projecte just en un moment en què la patronal i l’Estat segueixen pressionant per ampliar l’aeroport. Part dels terrenys afectats per l’ampliació es compensarien sobre terres agrícoles a Viladecans. El permís especial per fer el hub del parc agrari es podria llegir com una compensació pel suport que vostès donen a l’ampliació?
- No té res a veure. Jo l’ampliació la defenso per sentit comú, per l’economia que generarà, però no té res a veure amb el nostre projecte agrari. Unió de Pagesos diu que els que defensem l’ampliació de l’aeroport anem en contra de la zona agrícola. És mentida: en cap moment l’ampliació ocupa un sol pam de terra agrícola. En tot cas [des d’Aena] demanaven compensar les 25 hectàrees que es perdien a la Ricarda amb 300 a la zona agrícola de Viladecans, que amb això ja hi estàvem d’acord. Insisteixo: aquí s’ha creat un fals debat; el que és un impediment per a l’agricultura són les 1000 hectàrees de nova zona protegida. La carta d’emplaçament que va enviar la Comissió Europea establia que la zona agrícola ja va quedar compensada amb la darrera ampliació, i el que Europa demana ara és gestionar correctament la zona de Ca l’Arana. En comptes d’això, el senyor Calvet [director del port] i la Generalitat s’inventen una nova zona protegida d’aus, pensant que amb això Europa quedarà contenta. A nosaltres ningú no ens volia facilitar el document de demandes de la Unió Europea, però finalment l’hem obtingut, i allà no es demana més zona ZEPA. No es poden pintar colors i franges alegrement i dir “això és Xarxa Natura 2000”. Amb aquesta protecció, no hi ha gestió real, i a banda de fer desaparèixer l’agricultura paralitzes projectes com els dels nou ramal ferroviaris a l’aeroport o al port. Potser delimitant zones més petites pots protegir millor els ocells, perquè per protegir 50 hectàrees tindràs pressupost. Per protegir-ne 1000, no.

“Mijoler és insolidari amb els altres tres ajuntaments que també pateixen l’activitat de l’aeroport i reben quatre xavos a canvi”

- Per què el Prat ha quedat al marge dels tres ajuntaments impulsors?
- Perquè el Prat no hi creu. L’alcalde del Prat encara creu que és possible conjuntar zones ZEPA i agricultura. Una agricultura sostenible també pot ser  moderna i competitiva. Avui dia pots fer la mateixa producció amb molta menys superfície. Pots cultivar hivernacles sense terra. El que no pots fer és conservar un model d’agricultura de quan jo tenia 15 anys. Quan jo era jove, plantàvem el que tocava a cada època i després miràvem de vendre-ho. Ara, tu has de plantar allò que prèviament ja has assegurat que et compraran. T’has de posar en contacte amb Caprabo, Mercadona, etcètera, i ells et diran el que has de produir i quant els has d’entregar cada setmana. Si no entenem això, ens morirem. Als anys vuitanta, el Baix Llobregat havia representat el 60% del que es venia a Mercabarna. Ara no arriba al 30%. Hem d’acabar amb el monocultiu de la carxofa. A partir del 15 d’abril, és un producte mort, i ja has de pensar en congelar o fer-ne conserves.

- Proposeu fàbriques conserveres al Parc Agrari?
- No crec que una conservera aquí tingués lloc, però ens agradaria recuperar la relació amb conserveres de Múrcia o de Navarra.

- Parlava abans de garantir facilitats per invertir al Parc Agrari. Hi hauria gent interessada?
- Com a mínim dos: Ametller i Llonch, que és fill de Gavà, hi té arrendades 80 hectàrees i exporta a Romania. A més produeix kilòmetre zero, que és el futur: estem entrant en una etapa econòmica, amb la crisi dels transports, en què el producte de proximitat tindrà cada vegada més valor. Si no tinc relleu a la meva finca, he de tenir l’oportunitat de posar-me d’acord amb algú que hi vulgui invertir i produir. Amb garanties, no tenir un banc de terres, que és el model que proposa Unió de Pagesos.

 - Per què aquestes idees no les han proposades fins ara? Fa 10 anys, al mig d’una crisi econòmica i quan es va descartar l’Eurovegas al Parc Agrari, els mateixos ajuntaments de la zona es van posar a demanar iniciatives d’inversió.
- Perquè el sector agrícola no estava organitzat en aquell moment. És ara quan 300 empresaris del sector agrícola s’han coordinat per fer una petició de flexibilitat a la Conselleria. El model d’agricultura ha canviat, i qui no ho vulgui entendre té un problema. Per què els de Guissona han marxat a Épila, a l’Aragó, creant 4000 llocs de feina? Perquè la Xarxa Natura 2000 els limitava l’ampliació que volien fer. Un altre soci de l’Institut, al que se l’impedeix tenir més de 1000 vaques a Almacelles, ha marxat a només 10 km, a l’Aragó on sí li deixen fer.

*Entrevista publicada al número 487 del periòdic 'Delta' (juliol-agost 2022)