L’ampliació de l’aeroport, la preservació dels espais naturals, el paper del cotxe a la ciutat, els conflictes laborals municipals o el debat permanent sobre la seguretat ciutadana i l’incivisme. Lluís Mijoler, alcalde del Prat, res­pon a aquestes i d’altres qüestions a pocs mesos d’esgotar el seu primer mandat municipal.

- Quin considera ara mateix el principal problema de la ciutat que es pot atacar des de la política local?
- Primer, els generals a totes les ciutats i que tenen a veure més amb falta de mitjans per part de les administracions locals. Parlem de la millora de la percepció de la seguretat, millora de la convivència i segurament també millora de la mobilitat... L’habitatge, que, amb millor o pitjor gestió, es converteix en més o menys problema a cada ciutat. Particularment del Prat, el més important per mi, després de tres anys de mandat i de fer d’alcalde, sens dubte és l’equilibri territorial: conservar-lo i mantenir-lo. Parlar de segons quins problemes sense tenir aquesta mirada estratègica i saber quines eines té una ciutat és irresponsable. Quan parlem de seguretat, per exemple, pots anar a qualsevol ciutat del país i sempre hi haurà algú dient que aquella és una ciutat insegura i que és culpa de l’alcalde. Evidentment, té una responsabilitat, però qui té competències de seguretat són els Mossos d’Esquadra, i la Policia Local està per complementar la seva actuació. És difícil trobar un candidat que digui que el que hem de fer és desenvolupar la llei de policies locals que portem reclamant molts ajuntaments des de fa anys.

- Darrerament, alguns mitjans digitals tornen a destacar el suposat augment de delinqüència i incivisme al Prat.
- És l’estratègia des de la dreta, sobretot, i perquè sembla que l’esquerra no en tinguem. Crec que s’ha d’afrontar. Sobretot és la percepció de seguretat, que és un tema molt més diferent. I després es tracta de com millorem la convivència. Si millorem la convivència, reduïm també el vandalisme.

“Sabem que una càmera no millora la seguretat, però sí la percepció”

- Insisteix en la “percepció” de la seguretat. Fa temps que va anunciar la instal·lació de més càmeres de videovigilància, un element que havia estat fa temps molt criticat pels partits d’esquerra. Creu que aquests dispositius ajudaran a millorar la percepció de seguretat?
- Sens dubte. Sabem que una càmera no millora la seguretat, però sí la percepció. I és cert que hi havia debat fa uns anys, perquè també els mitjans no eren els actuals. Hi ha una evolució tecnològica brutal; abans ningú sabia què es faria amb aquelles imatges. Avui les dades estan claríssimes i la protecció de dades està molt per sobre de qualsevol altre interès. Com a Ajuntament, maneguem moltíssimes dades compromeses de ciutadans, que poden tenir a veure amb situacions de vulnerabilitat, de condició sexual… I no passa res, no hi ha cap filtració. Clar que no podem posar càmeres a tot arreu, i tampoc podem evitar que passin coses ni podem dir que al Prat no es comet cap delicte ni infracció. Però l’important és la percepció de seguretat que et fa sentir tranquil a casa tot i que el teu fill no hagi arribat; no pateixes perquè l’hagin robat o violat. Però clar, si el que estàs rebent per xarxes i per la televisió és perill i ensurts, doncs clar… A això juga la dreta i el populisme, a posar la por al cos a la gent, i a fer pensar que això s’arregla amb mà dura. I és cert que a l’esquerra ens ha costat abordar aquest debat molts anys.

- La plantilla de la Policia Local del Prat està ben dimensionada?
- Sí. No fa gaire va sortir una publicació amb unes dades absolutament errònies, que hem demanat que rectifiquin, i que venien a dir que els policies marxen del Prat. Al final és una questió de dades: si els policies marxen del Prat més que a la mitjana de ciutats catalanes és potser perquè no hi ha una llei de policies locals que deixi clars els criteris per canviar de destinació, al contrari que passa amb la resta de funcionaris. Marxen no per manca de seguretat, sinó per circumstàncies diverses. Si algú viu a Sant Pere de Ribes i surt alguna plaça a Sitges, és normal que vulgui anar cap allà, i tu no el pots retenir. S’haurien d’establir uns mecanismes i unes condicions salarials [per a la policia local] que no depenguessin de negociar un conveni, perquè quan negocies convenis al final forcen que els alcaldes, per tal de no patir una vaga, acabin cedint i apujant [sous]. En conseqüència, acaba apujant tothom i, si no hi posem fre, continuarà passant.

“Darrere de l’ampliació de l’aeroport sempre hi ha gent mirant un mapa i preguntant-se com especular amb aquells espais buits”

- Recuperem la menció al territori. Tot i que vostè diu que l’ampliació de l’aeroport està morta, almenys fins al 2026, des de cercles econòmics i certs partits polítics encara insisteixen en el debat.
- El que hi ha darrera és que sempre hi ha gent que mira el mapa i especula pensant “per què serveix aquest espai buit, quants pisos i polígons més hi caben?”. Per això dic, ens hem de cuidar no només que no hi hagi una ampliació, sinó de conservar i preservar l’espai natural, perquè si es degrada donarem totes les excuses a qui té els interessos especulatius. I ho fan els poderosos i també els partits polítics al seu servei. No entenc com en l’aprovació de pressupostos de la Generalitat, que han aconseguit millores per a tota la ciutadania, et trobes amb partits com Junts o el PSC donant suport a un gran casino o a una ampliació de l’aeroport sense cap projecte al darrere.

- Potser molta gent, no necessàriament especuladora, compra aquest discurs, que es podria aprofitar el “terreny buit” per donar resposta a la manca de pisos o de lloc per a naus industrials. A efectes pràctics, en què ens beneficia preservar l’equilibri territorial?
- La necessitat d’una zona com els espais naturals o el Parc Agrari és hegemònica a l’àrea metropolitana. Potser la pandèmia va ajudar molt a demostrar que eren una gran sortida quan no es podia viatjar. Ara crec que poca gent pensa en la idea d’omplir de pisos els espais buits, sobretot perquè davant la manca d’habitatge públic tu pots oferir alternatives. Al Prat, al sector Seda-Paperera hi haurà una promoció on gairebé el 50% serà habitatge públic i de lloguer. I a més serà un barri modèlic pel que fa a emissions i al nou urbanisme del segle XXI. Sempre he dit que als anys vuitanta ens podien considerar els “hippies penjats”, però ara ningú dubta que el medi ambient és el principal problema del planeta i que podem fer-li front. Està clar que un aeroport és una infraestructura necessària per al país. Però els espais són una infraestructura verda i s’han de buscar figures per protegir-la encara més. Crec que ningú que hagi passejat pels espais del Delta haurà dit “podríeu fer pisos, aquí”. Els espais naturals són el patrimoni de la classe obrera, dels qui no tenim patrimoni.

“Als vuitanta érem els ‘hippies penjats’, ara tothom veu que el medi ambient és el problema principal”

- Si seguim parlant d’equilibri, les noves promocions d’habitatge poden fer perillar l’equilibri demogràfic del Prat?
- No. De moment, els pisos de la primera part de l’ARE Sud ja estan al 70-80% de la seva ocupació i no han suposat un augment demogràfic. La població no augmenta perquè la densitat dels habitatges ha variat amb els anys. Ara són pisos destinats a 3 persones, quan als anys 50 i 70 vivíem més apinyats en canvi. I d’altra banda, les xifres ens parlen que cada any unes 3.000 persones marxen del Prat i d’altres 3.000 hi venen. Per tant, els 5.000 nous habitatges de Seda-Paperera suposaran un augment de població, sí, però segur que no seran 15.000 nous habitants.

- La segona fase de l’ARE Sud sembla molt aturada.
- No ho està. El que passa és que el constructor ha decidit fer primer tota la urbanització, que entenc que acabaran en els mesos vinents, i després ja faran les construccions. Per això no es veuen grues encara.

- Cap a on va el Prat pel que fa a mobilitat? La pacificació de carrers ens ha de portar a la desaparició del cotxe?
- Quan ara es parla de la ciutat 15, vol dir que has de tenir a 15 minuts de casa teva tots els serveis necessaris. Jo fa més de 10 anys que sento que Tejedor diu que el Prat es pot recórrer de punta a punta a peu en 15-20 minuts. Per tant, el futur del Prat és una ciutat on la mobilitat sigui a peu o en bicicleta. A qualsevol ciutat més antiga que la nostra el cotxe es queda als barris perifèrics, no circula pels nuclis antics. I els motius poden ser diversos: perquè és més barat moure’s en bicicleta, perquè no contamines, per salut, perquè molestes menys amb el soroll… A no ser que sigui indispensable per treballar o per dur a una persona amb mobilitat reduïda, no trobes arguments a favor del cotxe.

“Els pisos de Seda-Paperera suposaran un augment de població, sí, però segur que no seran 15.000 nous habitants”

- La gent ho percep així? Què en pensa de les paraules de Juan Pedro Pérez, el seu soci de govern, quan va suggerir que no es podia lliurar-li una guerra al cotxe com es fa des del govern Colau a Barcelona?
- La gent ho percebrà quan ho vegi, com ha passat a Ferran Puig, on fa molts anys passaven cotxes i no et podies ni moure per les voreres estretes. A mi no m’agrada parlar de guerra al cotxe. El cotxe és necessari per moltes coses, per això treballem en idees com la del vehicle compartit. En un moment determinat t’hi has de desplaçar o bé treballes en algun polígon on no arriba transport públic. El cotxe seguirà existint, té a més tota una indústria al darrere, part de la qual tenim aquí al Prat. Però no pot ser l’amo de la ciutat. Ens hem de preguntar si necessito tot l’any tenir un cotxe, una tona de ferro i plàstic d’entre 15.000 i 40.000 euros, aparcat allà al carrer. De vegades, si fas un càlcul, per les vegades reals que el necessites, molta gent s’estalviaria més agafant un taxi, un cotxe de lloguer o un de compartit.

- Per cert, com es gestionarà l’espai d’a­par­cament de Cal Gana on anirà el nou ambulatori?
- Primer, l’ambulatori no ocuparà tot l’espai. De moment el que tenim és un acord verbal amb la Conselleria per fer el nou CAP. Encara s’han d’aprovar els pressupostos de la Generalitat i a partir d’aquí veurem com es concreta el projecte. Jo crec que la ciutat té capacitat per absorbir els vehicles que traiem d’allà, i altres vegades ja hem demostrat que podem crear altres espais temporals d’aparcament. El que ningú es creu és que la gent prefereixi conservar aparcament en comptes de tenir un CUAP nou que pugui oferir serveis que actualment es presten només a Bellvitge.

- Pel que fa a la nova comunitat d’energia pública, això de “compartir teulada”, fins on arriba l’ambició municipal?
- Fins al màxim. Hem vist titulars a la premsa que diuen que el Prat tindrà la comunitat energètica més gran d’Espanya. Hem estat capaços d’influir fins i tot en el desenvolupament legislatiu, demostrant que hi havia propostes que feien que era molt millor poder compartir plaques i teulades a dos quilòmetres que només a 500 metres. Amb dos quilòmetres arribem a pràcticament el 90 per cent de tot el territori, incloent-hi els polígons. Aspirem que no hi hagi pràcticament ni un metre quadrat de sostre on no es pugui col·locar una placa, i sense la necessitat que aquesta sigui a casa teva, sinó que la placa que et dona energia a tu tant pot estar a l’escola Darwin o a la SEAT.

- Durant l’any passat, la plaça de Vil·la ha estat escenari de diversos moviments de protesta de caire laboral. Un d’ells, relacionat amb la regularització dels interins. En quin estat es troba el procés? Es compleixen els terminis?
- Sí, de fet estem complint la llei, tot i que va haver una moratòria que permetia que les convocatòries a l’estabilitat tinguessin un termini més llarg perquè alguns ajuntaments no havien fet els seus deures. Nosaltres ho vam fer quan tocava, abans del 31 de desembre. S’estabilitzaran la majoria de places, tot i que sempre hi ha alguna que té alguna complexitat tècnica determinada. Però vaja, el procés selectiu ja està fins i tot negociat amb els sindicats.

- Els sous del servei d’atenció domiciliària també han dut més d’un maldecap a l’Ajuntament. Per què això s’ha trigat tant a resoldre?
- Passa el mateix. En el seu moment, legalment no es podia fer, però els vaig dir que parlaríem i negociaríem amb qui fos necessari. I s’ha fet i s’ha aconseguit. Costa d’entendre la trigança, sí, però quan portes uns anys veus que hi ha molts poders que utilitzen totes les seves eines perquè el municipalisme i ajuntaments com el nostre no tirin endavant i tinguin més problemes. Sabíem que era la Generalitat qui havia de moure finalment aquest tema, i a finals de juliol ja vam arribar a un principi d’acord, establint que, si [les treballadores del SAD] estan cobrant més, és perquè estan fent més funcions. Això ens ha donat la solució. Hi ha qui fa populisme acusant l’Ajuntament de no tenir voluntat política d’arreglar-ho. I de vegades no és que manqui voluntat política, sinó que necessitem una legislació que ens permeti fer les coses.

- Darrerament els pensionistes, amb el suport de Ciutadans, han qüestionat amb força soroll al ple el paper i els sous dels càrrecs de confiança municipals. Cal explicar millor les seves funcions?
- S’explica de forma molt fàcil, però també és cert que a molts llocs s’ha fet molt mal ús del personal eventual i que, per tant, hi havia càrrecs als quals se’ls posava una etiqueta d’assessor i que realment no estaven fent res o estaven treballant per al partit en comptes de per aquella institució. Aquí al Prat, l’experiència no és així. Les persones eventuals nomenades per l’alcalde són persones de la seva confiança, sí. I és personal que fa funcions directives i de coordinació que ni l’alcalde ni els tinents poden fer sols; no venen per estar aquí, cobrar i no fer res.

- Del tema territorial ens hem deixat de preguntar com està “l’equilibri” entre el Prat i Cornellà. Es resoldrà el conflicte de qui es quedarà l’Splau?
- Bé, ells defensen que la línia territorial és la llera del riu i nosaltres diem que la llera del riu s’ha mogut i que històricament era una altra. Dubto molt que la Generalitat canviï de criteri i, si ho fa, llavors ens queda la via judicial.

- Es pot quantificar quant li suposa al Prat la tributació provinent de l’Splau?
- No tinc la xifra al cap, però el que és segur és que no és significatiu, a diferència del port o l’aeroport.

- Suposo que si no s’hagués fet allà l’Splau i el camp de l’Espanyol, no hi hauria hagut conflicte.
- Evidentment. De fet qui va promoure tota aquella distribució administrativa va ser Cornellà. En la seva banda van preferir que hi hagués un hotel, que no s’ha fet mai, i van que el centre comercial i part de l’estadi anessin a la nostra banda.

- Creu que hauria d’existir la figura d’un alcalde metropolità?
- És que ja n’hi ha. És alcalde [de ciutat] i president de l’àrea metropolitana. És imprescindible, si ens creiem l’AMB. Però també és imprescindible que sigui escollit democràticament i per sufragi universal, en un consell metropolità escollit per la ciutadania. No necessàriament ha de ser l’alcalde o alcaldessa de Barcelona.

- I quina seria la funció, més concretament?
- Bàsicament la mateixa. Els municipis, com passa entre els països membres cap a la Unió Europea, cedeixen una part de les seves competències a l’àrea metropolitana. El cas més clar és el transport. Però hauria d’haver-hi més qüestions gestionades conjuntament, com l’habitatge o la seguretat. Però el primer és que l’AMB sigui percebuda com democràtica. Si no, mai tirarà endavant.

- Creu que és positiu que l’alcalde estigui tan exposat i participi tant a les xarxes socials?
- És que, si no és a les xarxes, seria pel carrer. Positiu no és, però no puc deixar de contestar una persona de bona fe que em pregunti qualsevol qüestió. Crec que és part de la meva obligació i servei, per a aquelles persones de bona fe i que entenen que que un alcalde és un veí i li pots preguntar qualsevol cosa. I això suposa també haver d’aguantar aquells que ho fan per altres intencions.

- En això no és com Tejedor.
- Bé, ell no té Facebook, ni Twitter, ni…

- Parlen habitualment? Alguna vegada li ha comentat a vostè res del tema xarxes?
- Nooo. Parlem de com està, de pel·lícules, de llibres… De coses de ciutat, alguna vegada, però perquè li he preguntat jo. En cap moment m’ha vingut a donar lliçons ni a interferir. És un mestre en tots els sentits.

- I què llegeix, Tejedor?
- Novel·la negra. Fins i tot el tema d’assajos i tal li costa cada cop més. És normal, està jubilat de la política. Quan et jubiles d’una fàbrica no continues anant a veure com fan les peces.

*Entrevista publicada en el número 493 del periòdic 'Delta' (gener 2023)