En columna des del Prat i L'Hospitalet i amb una vintena de tractors com a avançada, entre 1.500 i 2000 persones -càlculs de DELTA- van desfilar per la C-31 fins a arribar a tocar de l'estació de Sants, a Barcelona. L'ampliació de l'aeroport ja es trobava en via morta des de feia més d'una setmana, però les més de 300 entitats convocants de la marxa van decidir mantenir la protesta. La jornada va oferir una imatge històrica de la Gran Via, que no es recordava des de les protestes contra les sentències del judici del procés.

Tot i ser una convocatòria centrada en el rebuig al projecte que pretenia ampliar la tercera pista del Prat afectant l'espai protegit de La Ricarda, la concentració va deixar clar que hi ha un rerefons de protesta veïnal contra diversos projectes urbanístics "especulatius" al Baix Llobregat (el cas de Gavà, tant al sector nord com a la riera dels Canyars, n'és un dels més notables). 

Un altre rerefons visible va ser, en el cas concret del Prat, la tensió dialèctica -acompanyada d'alguna empenta- en un parell de moments de la marxa. El van protagonitzar membres de les plataformes Ni un pam de terra i La gent del fang.

La primera, integrada a SOS Baix Llobregat, va sorgir com a protesta contra les ampliacions urbanístiques al nord i al sud del Prat, tot i que la seva bandera principal ha acabat sent el crit contra l'ampliació aeroportuària. La segona, amb un lligam més que evident amb la formació política El Prat en Comú, és de creació més recent i és vista des de Ni un pam com un intent de competir en protagonisme defensant un discurs semblant en contra de l'ampliació.