Joc de Cartes: al final va guanyar "el pollo"
Un restaurant de Cervelló s'emporta l'especial sobre el Pota Blava davant tres xefs del Prat

'Joc de Cartes' és un programa sobre les excel·lències culinàries catalanes? O un espectacle televisiu que no tindria l'èxit que té sense les seves altes dosis de 'reality' i de marro? Per si algú encara tenia dubtes, des de la perspectiva pratenca ahir a la nit ens va quedar molt clar que tot apunta directament a la segona hipòtesi.
Allò que podia haver estat un homenatge al producte estrella local -el pollastre Pota Blava- i una mínima didàctica sobre les seves qualitats gastronòmiques -que ningú va esmentar en cap moment- en un oasi de respecte i competició sana entre Susana Aragón (Cèntric Gastrobar), Sergi Bonillo (La Masia Sánchez Casal) i Lluís Aguado (Cafè de L'Artesà), va necessitar la pinzellada "troll" de guió amb la introducció d'un descarat restaurador foraster disposat a posar-ho tot potes enlaire: Dani Pairada (24 anys) del restaurant Can Guitart Vell, situat a una masia restaurada de Cervelló.
Les crítiques amb destral del jove competidor, tant als espais i cuines com als plats dels seus contrincants, van acabar centrant tota l'atenció del programa, tot justificat per Pairada per una suposada conxorxa entre els tres xefs pratencs contra el rival de fora (fins i tot vam viure un moment de vergonya aliena amb llagrimetes de cocodril incomprès). Les formes radicals i exagerades del cervelloní amb accent lleidatà i estètica "neng" (només ens va faltar veure algun cotxe tunejat a les portes de la seva masia) va acabar beneficiant-lo amb la victòria final: les seves baixes puntuacions a tots els rivals i l'elevat vot de qualitat atorgat per Marc Ribas, el cuiner estrella de TV3 que presenta el programa, el van alçar amb la victòria davant d'uns pratencs que, com la gran majoria dels teleespectadors, vam quedar amb un pam de nas. I això que l'únic plat amb potablava que hi havia a la carta del guanyador era un caneló.
Beneficis i pèrdues
Al final, podem concloure que tots han tret alguna cosa positiva del concurs: TV3 i el programa s'han tret de la màniga un relat èpic on un outsider pintoresc derrota a tres rivals en el seu terreny de joc. Susana Aragón, tot i no guanyar sent favorita, va ser reconeguda com la "Messi del Potablava" en diverses ocasions amb el seu inigualable confit en un restaurant modern com el Gastrobar. Lluís Aguado va aconseguir mostrar la seva naturalitat i que el Cafè de l'Artesà, tan llampant com va quedar després de la reforma, resultés el millor espai per visitar dels que van aparèixer. Sergi Bonillo i la Masia Sánchez Casal es van posar en el mapa, però no van resultar gaire ben parats com a servei (van obtenir la pitjor puntuació) i els comentaris dels contrincants van deslluir també les bondats de l'espai i el seu entorn, conegut per les celebracions de banquets. I en Dani de Cervelló? S'emporta el títol del programa per penjar-lo al seu restaurant entre banderes del Barça, però cal preguntar-se si li valdrà la pena aquest guardó a canvi de l'allau de crítiques i insults que s'han registrat a les xarxes socials atès el seu comportament.

