“Els mitjans públics hem de generar reflexió; això no ho donen les xarxes amb publicacions a l’instant”
Entrevista amb Imanol Crespo, director d'El Prat Comunicació
Imanol Crespo (el Prat, 1988) porta quatre anys com a director d’El Prat Comunicació, l’empresa pública que aplega la revista, la ràdio i la televisió online municipals. En contacte directe amb els mitjans des dels 17 anys: des DELTA fins a la Cadena SER, passant per projectes àudiovisuals a Mèxic i, darrerament, com a director del comarcal El Llobregat. Des que va aterrar al despatx, ubicat al mateix edifici d’El Prat Ràdio, va manifestar com a gran fixació donar als mitjans municipals un salt de gegant pel que fa al terreny digital i al tipus de contingut.
Creu que el públic encara percep els mitjans municipals com transmissors de l’acció de govern?
No sé si comparteixo del tot aquesta visió. Una part del contingut sí que es destina a satisfer el dret que tothom té a conèixer l’activitat de l’Ajuntament. Però nosaltres no expliquem només el que passa a l’Ajuntament, sinó el que passa a la ciutat, sigui informació institucional o no. Hi ha una sèrie d’informacions culturals i esportives d’entitats públiques i privades. Intentem explicar tot el ventall informatiu de la ciutat i a més amb una vocació de proximitat no només local. Explique el que passa al Prat, però també aportem una visió metropolitana. La ciutadania ha de saber què passa al Consell Comarcal, a l’Àrea Metropolitana, a la Diputació. I fins i tot coses d’àmbit més nacional.
Sí que coincidirà que en aquest aspecte la ràdio i la televisió municipals sí que fan un pas endavant respecte de la revista.
Efectivament, crec que hem d’entendre que aquesta casa va nèixer fa gairebé vint anys i que a partir d’aquí El Prat Comunicació és tot un mapa global de mitjans de comunicació. I diria que és excepcional a Catalunya. Poques empreses de comunicació tenen la nostra estructura a dia d’avui: gestionem quatre mitjans amb una redacció integrada i on cadascú té la seva naturalesa. Hem creat un aparador on la ciutadania té tot tipus d’informació.
Potser part de l’imaginari col·lectiu espera que un mitjà públic es pugui assemblar més, en el concepte, a TV3, amb menys to institucional, amb programes que parodien i critiquen els propis governants…
(...)
Article complet només disponible a l'edició impresa.
Pots subscriure't aquí o bé comprar l'edició als nostres punts de venda.