La tinenta d'alcaldia i responsable d'Economia, Alba Bou (El Prat En Comú), va quantificar en tres milions anuals del pressupost l'estocada econòmica que podria representar la nul·litat decretada pel Tribunal Constitucional de l'impost conegut com a plusvàlua, que grava sobre la venda d'immobles i terrenys i que és una de les fonts principals de finançament municipal.

Al ple municipal de novembre una moció presentada des de l'equip de govern criticava durament la deixadesa des dels diferents governs centrals des de 2017: "ja hi havia sentències del Tribunal Constitucional que avisaven sobre aquesta nul·litat i se sabia que calia adaptar l'impost de plusvàlua. Hi ha hagut deixadesa i no podem acceptar aquestes conseqüències amb un impacte tan important quan estem donant la cara moltes vegades on altres administracions no arriben", argumentava Bou.

Des de Podem, recordaven que el pacte del govern progressista que hi ha l'estat està per desenvolupar noves lleis de finançament i compensacions als ajuntaments per la pèrdua de les plusvàlues. Des d'ERC, en canvi, aprofitaven l'avinentesa per introduir el discurs sobiranista a l'equació: "la feina l'he de fer a Madrid i si no sempre podeu pujar al tren de sobirania per decidir aquestes coses des de Catalunya", animava Jordi Ibern.

Ciutadans, en canvi, es mostrava molt bel·ligerant amb la moció, a la qual va votar en contra. Antonio Miguel Ruiz es va referir a les plusvàlues com un impost "injust i confiscatori" i demanava directament l'abolició d'aquest pagament. Juan Pedro Pérez (PSC) va voler intervenir directament sobre aquest discurs que va definir com de "liberals fent coses de liberals. El discurs sempre és el mateix: els impostos són dolents i l'esquerra amb aquesta tasca feixuga d'explicar que són necessaris per pagar els serveis. No puc entendre que esteu en contra que el vostre ajuntament tingui més diners. Després voleu que es facin coses", va concloure.