Com definiria la personalitat urbanística del Prat?

Una ciutat compacta, equilibrada i còmoda, amb uns espais naturals resultat d’un clam ciutadà per protegir-los. I a més tenim un teixit industrial envejable, amb polígons d’empreses i comerços que donen equilibri entre la gent que treballa a la ciutat i la gent que hi viu. La conclusió és que la gent vol venir i s’hi vol quedar al Prat.

És el que tenim ara. I el que vindrà?

Vindrà un creixement molt necessari per aquesta gent que s’hi vol quedar a viure i no pot. Els governs locals no tenim la clau mestra en això, però amb més política pública d’habitatge, cosa també lligada a l’urbanisme, més podrem modelar la dificultat d’accés a l’habitatge. Ho estem començant a veure amb l’Eixample Sud. Fa 10 anys era intangible; ara per fi el comencem a veure com a realitat. I la manera de fer-ho, insisteixo, és equilibrada, fent compatibles els edificis amb equipaments, amb una integració cap als espais naturals. El creixement al nord l’estem plantejant igual d’equilibrat, però clar, convertirem una ciutat de 60.000 habitants en una de 90.000. Serà un canvi radical, però no dràstic.

El sud és porta d’entrada als espais naturals, però al nord el panorama canvia: una mica de parc agrari, límits amb carreteres, amb altres poblacions…

Evidentment hi ha un canvi. És una anomalia que la porta d’entrada al Prat sigui una antiga zona industrial gens tractada i que et porti directament al nucli antic. Amb l’eixample nord haurem de procurar una entrada compatible amb unes infraestructures importantíssimes com l’estació i l’autovia.

(...)

Article complet només disponible a l'edició impresa de gener-febrer 2022.
Pots subscriure't aquí o bé comprar l'edició als nostres punts de venda.