Lluís Mijoler, alcalde del Prat, ha demanat a l'Estat que es trobin solucions estructurals al problema de la regressió de les platges pratenques. Mijoler va fer la petició al subdirector general per a la Protecció de la Costa, Ángel Muñoz, amb qui es va reunir recentment i qui va comunicar a l'alcalde que el Govern espanyol està ultimant la licitació d'un estudi per buscar la manera d'evitar que el mar continuï guanyant terreny.

Mijoler va traslladar a Muñoz la necessitat d'elaborar un pla per a la protecció del litoral deltaic davant de la regressió i el canvi climàtic, que defineixi uns terminis màxims d'execució a les platges amb major erosió del Prat. "El nostre litoral és el segon sistema deltaic de Catalunya, afectat poderosament per l'escenari de canvi climàtic, però sovint no es tracta com a tal", va indicar l'alcalde.

Impacte dels temporals

Segons l'Ajuntament, el canvi climàtic incrementarà el risc de l'impacte dels temporals sobre el litoral i farà pujar el nivell del mar, amb la consegüent regressió de la costa. D'altra banda, l'ús social intensiu a l'estiu, en època de nidificacions, dificulta la protecció dels ecosistemes.

La Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del Port de Barcelona preveu que l'APB (Autoritat Portuària de Barcelona) faci una aportació anual de sorres al litoral pratenc per compensar la regressió que pateix la costa per la proximitat de la infraestructura. Però aquestes actuacions són insuficients per protegir el litoral deltaic, amb una aportació de sorra cada any de 100.000 m³ però una pèrdua de 140.000 m³ anuals de mitjana. A això se li suma l'incompliment de la DIA de la depuradora per part d'Aigües Ter-Llobregat, que encara ha de complir amb l'aportació de sorra amb una aportació de més de 240.000 m³, segons denuncia el consistori pratenc.

Possibles solucions

Entre les possibles solucions que s'estudiaran figuren trobar fonts de sorra amb una granulometria major que l'actual, fet que evitaria que tornés a marxar tan ràpidament un cop aportada i una major resiliència. Altres opcions són el desmuntatge parcial de l'espigó de la desembocadura, ampliacions dels sistemes dunars com s'ha fet a Holanda o solucions estructurals que impedeixin l'actual erosió, com espigons submergits davant de la costa.