La llúdriga ha reaparegut al tram baix del Llobregat, segons es veu en unes imatges nocturnes captades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els treballs d'anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu. L'última vegada que l'AMB va trobar rastres d'aquest mamífer va ser aigües amunt, el febrer del 2020, a la zona de Castellbisbal.

Aquests mamífers carnívors són semiaquàtics i habiten rius, llacs, llacunes i aiguamolls amb bona qualitat de l'aigua. Per aquest motiu, segons l'AMB, la llúdriga es considera un bioindicador de l'estat dels sistemes fluvials.

"El fet que enguany s'hagi visualitzat quilòmetres avall demostra que el riu Llobregat té una bona connectivitat ecològica, és a dir, és un veritable corredor que utilitzen les espècies per moure's en un territori molt fragmentat per diferents infraestructures (AP-7, A-2, xarxa ferroviària...)", explica en un comunicat l'organisme metropolità, que afirma que "l'estratègia de recuperació i transformació del riu Llobregat és una peça clau de la infraestructura verda metropolitana, on les espècies de flora i fauna tenen un paper protagonista i on la conservació és compatible amb l'ús social del riu".

Hàbitats i evolució de la llúdriga

La reintroducció d'exemplars de llúdriga del 1995 al 2001 al nord-est de Girona, va contribuir a recuperar l'espècie en bona part de les conques, especialment de Girona i Barcelona. Al llarg dels últims anys s'ha constatat la contínua presència de la llúdriga al territori i una major mobilitat d'aquests mamífers, que han conquerit la metròpolis de Barcelona i s'han pogut veure en diferents punts dels rius Llobregat i Besòs.

El 1973 es va constatar el perill d'extinció d'aquesta espècie de mustèlid i va ser protegida a tot l'Estat Espanyol. Catalunya disposa del Pla de conservació de la llúdriga amb l'objectiu d'afavorir-ne la supervivència. Actualment, aquest mamífer és molt abundant al riu Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, alhora que també n'hi ha importants poblacions a la Muga, el Fluvià i el Ter. En el nou Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya (pendent d'aprovació), continuarà sent una espècie protegida tot i que ja no hi figura com amenaçada.