Després de 52 anys de modesta activitat hotelera combinant el lloguer d'habitacions amb el domicili familiar dels Manteca Juscafresa, la històrica 'Pensión Rosita' situada al carrer Lo Gaiter del Llobregat número 34, ha tingut un abrupte final amb el desallotjament i tancament de l'immoble per part de tres dotacions dels mossos d'esquadra el dijous 30 de juny.

Deutes i pèrdua de la propietat als jutjats

Els problemes per mantenir la propietat del domicili i la pensió van començar el 2006, segons explica a Delta la María José Manteca Juscafresa, qui regentava el negoci fins fa ben poc. En aquell any, per resoldre deutes la família va optar per recòrrer a uns prestadors. Com a resultat, van firmar una hipoteca que valorava la pensió en 400.000 euros, tot i que aviat descobrien que les escriptures indicaven un valor molt menor, aplicant uns interessos desorbitats. És aquí quan la família deixa de pagar i comencen uns litigis judicials que duraran anys.

"El prestador inicial va desaparèixer i li va vendre tot a un familiar, que és l'administrador de l'empresa immobiliària que ara ens ha desnonat", detalla Manteca, "el 2012 el jutjat del Prat li va donar la raó i la pensió i va sortir a subhasta amb un preu de mercat molt per sota del que costa el sòl al Prat. Nosaltres no vam poder demanar els diners al banc per deutes amb hisenda i ell va ser l'únic que es va presentar amb la seva empresa i s'ho va acabar quedant", recorda.

La pandèmia va ser l'estocada final

Des d'aquell moment la pensió continuava funcionant tot i que la família havia perdut la propietat -"pagàvem un lloguer de 1400 euros"- però la davallada econòmica causada per la pandèmia a partir del 2020 va empitjorar les coses. "Van deixar de venir clients i els únics que queden amb mi era gent que no tenia on anar i sense gairebé recursos. Em pagaven el que podien. Uns han marxat devent 5.000 euros, altres 2.000, però és clar aquestes persones figuraven al cens com que vivien (i pagaven) a la pensió i per això no vaig rebre cap ajuda de les administracions", explica la María José.

No poder pagar el lloguer ha servit perquè la immobiliària propietària sol·licités el desallotjament de l'immoble, determinat finalment per l'estament judicial per un jutge el 30 de juny. Com a mesura desesperada, un membre de la família va decidir unilateralment acollir alguns inquilins conflictius per intentar evitar la intervenció policial. "El resultat ha estat pitjor, perquè el desallotjament el van fer igual, ja no hi eren quan van venir els mossos, i a sobre ens van destrossar i robar materials, com totes les televisions que teníem", declara Manteca.

Ara ella ha marxat uns dies a casa d'una amiga, mentre el seu fill s'ha quedat literalment al carrer. Han aconseguit que un inquilí de 82 anys i malalt es quedi a casa d'uns amics. Quan els mossos van entrar, van trobar tres persones, dues de les quals tenien ordres de detenció i van ser retingudes.

María José Manteca acusa el propietari d'haver-se esforçat per fer-la fora de l'edifici. "Al final ho ha aconseguit. Fa poc va venir un empresari jove disposat a pagar un bon lloguer i a fer-se càrrec de la pensió, reformant-la i modernitzant-la, però la propietat va posar com a condició que jo no podia continuar vivint allà. Ara, amb poc més de sis-cents euros que cobro de pensió em trobo que no tinc on anar. De poc ha servit la medalla pels cinquanta anys per un comerç històric que van construir els meus pares amb les seves mans", conclou l'afectada.