L'associació Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) insta a emprendre mesures per a atenuar la situació en què es troba el litoral del delta del Llobregat i, més concretament, per millorar la quantitat de sorra de les platges del delta, que considera que està en col·lapse després de les obres d'ampliació del Port de Barcelona i de 20 anys de disposicions pal·liatives.

Segons Depana, "el problema de la deposició de sediments de sorra a les platges del delta és causada per l'efecte d'ombra que tenen tots els espigons perpendiculars al mar que hi ha en aquesta zona del Mediterrani. El problema s'agreuja encara més quan els espigons són de la magnitud dels construïts pel Port en l'última ampliació". Durant aquest mateix procés d'ampliació del Port, afirma l'entitat, "es va construir un espigó desproporcionat al marge dret de la nova desembocadura del Llobregat. L'espigó serveix per a canalitzar mar endins els sediments que el riu aporta en el seu únic moment àlgid de transport efectiu".

L'efecte ombra que han produït els espigons "escombra les platges més pròximes, alhora que canalitza les aportacions del riu mar endins, fora de la dinàmica litoral. Tan sols una part d'aquesta sorra arriba a la costa ja passat Castelldefels. La resta del litoral deltaic només rep l'aportada de manera artificial".

Per poder pal·liar la situació, Depana proposa eliminar barreres que permetrien aportar sediments del riu a les platges pròximes tot i que adverteix que la mesura no seria suficient" atesa la greu crisi climàtica en què ens trobem, i en una zona tan sensible com un delta". Malgrat aquest inconvenient, "sí que suposaria la recuperació d'una quantitat important de sediments a la dinàmica natural de les platges", diu Depana.

Recentment, Damià Calvet, president del Port de Barcelona, va admetre que la platja del Prat perdia sorra per la implantació del Port. En el transcurs de la 3a Nit Empresarial del Prat, Calvet va declarar que "al sud del riu Llobregat hi ha una platja que per la dinàmica litoral va perdent la sorra i això és culpa, ho hem de dir d'aquesta manera, de la implantació del port". El president del Port va demanar disculpes a l'alcalde Lluís Mijoler i la ciutadania pratenca per l'endarreriment en reposar la sorra, que hauria d'haver començat a la primavera.

Colònies de Gavina corsa

D'altra banda, des del 2009 fins al 2018, es va mantenir una colònia de gavines corsa en una petita illa en el nou llit del Llobregat, al costat del marge esquerre. Aquesta espècie és endèmica del Mediterrani. Fins fa poc estava en perill d'extinció i encara segueix en situació molt vulnerable. A causa de les molèsties i les escasses dimensions de l'illa, les gavines l'han abandonat. Actualment, estan establertes en dues colònies: una de més de 600 parelles en un dels nous dics de l'ampliació del port; i una altra, més recent, d'una mica més de 400 parelles, en una part de la teulada de l'edifici de la Nissan. Aquesta població suposa al voltant d'un 25 o 30% de tota la població catalana, i entre un 5 i un 10% de la mundial.

Segons Depana, l'entitat "ja va plantejar la construcció de la nova illa per a les gavines corses. De la mateixa manera, des de fa anys insisteix en la necessitat de facilitar els accessos dels sediments del Llobregat a les platges del delta. Això només es pot aconseguir desmuntant parcialment l'espigó esquerre de la desembocadura del Llobregat en el tram que sobrepassa de la platja de Ca l'Arana".

"Es tractaria de desmuntar aquest tram d'espigó alhora que els mateixos blocs es podrien utilitzar com a base per a la construcció de la nova illa", afirma l'entitat, que subratlla que "no caldria moure totes les pedres sinó només una part. La ubicació de la nova illa serviria tant per a protegir la platja de l'Arana com per a redirigir sediments fluvials cap a la platja del Prat".