54 anys després de la seva inauguració, el mític Bar La Castellana tanca una etapa, amb la jubilació aquest 15 de juliol dels seus propietaris, Miguel i Rosa. “Marxem amb la sensació d’haver complert, el nostre establiment té un gran prestigi dins el món de la restauració” ha publicat Miguel Olivares a la seva xarxa social.

Al text, la parella dona les gràcies als seus clients i als amics que han fet pel camí, “que ens han donat força per estar tants anys”. La resposta de la ciutadania no s’ha fet esperar, i tots es debaten entre l’alegria de la jubilació i el temps de descans merescut del Miguel i la Rosa, i la sensació de pèrdua d’un establiment mític de la ciutat. Tothom espera que sigui un tancament temporal i pugui tornar a obrir les seves portes, d'una altra manera. 

La Castellana va obrir les seves portes l’any 1968, de la mà de la Pilar i l’Hilario, els pares del Miguel. Ell havia muntat un negoci a un dels locals buits de la Cooperativa Obrera de Vivienda juntament amb un amic, que només va estar-s’hi uns mesos. L’Hilario va continuar amb el negoci, amb la seva dona a la cuina. Quan uns dels seus fills, el Pepe, va tornar de la mili, va agafar el relleu i va ajudar la seva mare, amb el Miguel ja a la barra.

El canvi que va arribar amb les tapes

Els caps de setmana van començar a servir tapes i així aquella tasca es va anar convertint en el bar de referència culinària que ha estat fins avui.

La Rosa, dona del Miguel, es va afegir al negoci i assegurava a una entrevista a Delta que tot el que sabia de cuina “ho havia après de l’àvia i del Pepe. Els dos germans formaven un bon equip: l’un cuinava i l’altre donava les idees, era el creatiu”.

El local, que va començar sent un espai de 50 metres quadrats, es va ampliar amb la compra d’una botiga de llegums que tenien al costat i que va tancar, més tard va ser una botiga de roba la que va permetre fer créixer el local,  i després van ampliar el magatzem amb un taller d’electricitat i fontaneria que també va abaixar la reixa.

En aquella entrevista, Rosa recordava que s’havien permès “petites conquestes familiars”, com tancar algunes tardes i els diumenges, per poder gaudir de la vida amb els fills.