La proposta d'ampliació al Delta del Llobregat de les zones protegides per a les aus (ZEPA) que va anunciar el passat juny al Prat Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en companyia de l'alcalde Mijoler, ha començat ja el seu camí legal, negre sobre blanc, al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), on figura en informació pública des del 29 de juliol, on restarà fins al 30 de setembre.

Un període on es podran presentar recursos i al·legacions que, ben segur, es faran realitat donada l'oposició frontal al projecte expressada pels sectors agrícoles, tant patronals com sindicals, i el recel d'ajuntaments veïns, amb Viladecans al capdavant, que defensen la posada en marxa d'un hub agroalimentari al cor del Parc Agrari sobre el qual planen incompatibilitats amb una protecció més estricta de la flora i la fauna.

Els detalls de l'acord de govern

L'acord de govern publicat per la Generalitat s'argumenta, com no podia ser d'una altra manera, en els indicis esgrimits per la Comissió Europea sobre el fet que les directives sobre aus i hàbitats no s'havien aplicat correctament, per la qual cosa el febrer de 2021 va enviar la carta d'emplaçament adreçada a Espanya i que se centrava en aquests incompliments, com ara revisar els límits de la zona ZEPA del Delta del Llobregat incloent-hi les àrees més apropiades de la zona IBA (Important Bird Area).

En definitiva, és aquesta la base de l'ampliació proposada pel govern català: convertir en zona ZEPA terrenys considerats actualment com IBA, a la vegada que es proposa també l'ampliació en una mateixa proporció del LIC (Llocs d'Interès Comunitari) per tal de "millorar la representació d'hàbitats i espècies en la xarxa Natura 2000 i facilitar la gestió de l'espai natural protegit i la seva integració institucional en el context socioeconòmic de la zona delta". D'aquesta manera, la zona ZEPA passaria de les 935 hectàrees actuals a 2.381 ha, la mateixa extensió que ocuparà el LIC des de les 965,74 hectàrees actuals.

El Prat, el municipi amb més zona protegida

La proposta s'ha elaborat amb un informe de fauna i flora analitzant 31 indrets de l'entorn del Delta del Llobregat i una memòria justificativa de totes les noves zones que s'inclouran. Aquests 31 llocs s'han dividit en tres categories: I. Àrees que inclouen zones humides, rius o vegetació lligada a ambients
humits (11 àrees), II. Àrees que inclouen zones agrícoles i mixtes amb canals o retalls de
vegetació natural (14 àrees) i III. Àrees de pineda litoral i vegetació arbustiva associada (6 àrees).

Dels tres municipis amb més zona protegida, El Prat continuarà sent el que acumuli més hectàrees de zona protegida, passant de 446 a gairebé el doble amb 863, seguit de Viladecans que passarà de 372 a 653 i Sant Boi que farà un important salt de només 29 hectàrees actuals a prop de 426. Hi haurà també un total de nou municipis de la zona que fins ara no tenien cap zona protegida que amb l'ampliació passaran a tenir-ne, incloent-hi L'Hospitalet i Barcelona.

S'impulsarà l'esperat Pla de Protecció

Un altre punt rellevant que treu el cap a l'acord, tot i que encara sense gaire concreció, com es pot intuir en la llargària de la seva denominació, és "impulsar la formulació del Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l'Espai Natural Protegit de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat", un pla que fa molt de temps que l'Ajuntament del Prat venia reclamant al govern autonòmic i que amaga la capsa dels trons de la gran discussió que s'albira davant l'aplicació de tot aquest projecte entre ajuntaments amb visions diferents i pagesos, siguin sindicats o patronals, que ja s'hi han oposat o condicionat l'ampliació. I és que el pla haurà d'incloure les directrius i orientacions per a la gestió agrària, usos públics i socials i la gestió aeroportuària. De tots aquests usos i directrius, l'acord sí que ens dóna, però, algunes pistes.

L'adaptació agrícola afecta horts lúdics i activitats hípiques

L'ampliació dels espais naturals no modificarà que les parcel·lacions, les actuacions de conservació i restauració de sòl agrícola com els moviments de terra, sols contaminats, els usos no admesos, les condicions d'edificació, construccions i usos preexistents no admesos, es continuïn regint pel Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari, que data de l'any 2015. Aquesta regulació anterior, però, deixarà de tenir efecte sobre horts lúdics i activitats hípiques, que es consideraran incompatibles amb la nova zona protegida. L'objectiu serà "el manteniment del mosaic agrícola, minimitzar els efectes contaminants de pesticides en recs i canals i conservar una bona estructura d'hàbitat per a les espècies d'aus que facin ús d'aquests conreus dintre de la nova ZEPA".

Hivernacles i construccions sí, però amb limitacions

El pla previst tampoc considera incompatibles amb la ZEPA els hivernacles i altres construccions d'ús ramader o agrícola, així com altres instal·lacions que serveixin per cobrir, protegir, ombrejar o preservar, però apunta que es poden establir condicionants com percentatges màxims d'ocupació més baixos que els actuals de les parcel·les amb aquests elements, així com dels sectors externs a l'espai protegit que puguin tenir una funció de connexió ecològica entre diferents àmbits amb protecció. Aquest serà un punt de fricció important amb el sector agrícola i que pot xocar frontalment amb la proposta de hub agroalimentari defensat per la patronal agrària i ajuntaments veïns com el de Viladecans, seguit per Gavà i Sant Boi. Altres condicionants també podran ser la tipologia de materials, les característiques dels tancaments o l'establiment d'uns nivells màxims de contaminació acústica i lumínica.
 

Possibles limitacions en la captura de fauna

L'acord vol mantenir la regulació actual sobre les activitats de control de les poblacions de fauna destinades a evitar danys sobre les explotacions agrícoles si es fan amb les modalitats ja previstes a la normativa. Ara s'afegeix que aquestes activitats han de ser compatibles amb la conservació de les espècies d'aus que han motivat l'ampliació de la ZEPA i de la fauna protegida. Es requeriran informes de l'òrgan gestor de l'espai i la comunicació prèvia de les actuacions per establir un correcte seguiment. El pla previst inclou possibles limitacions segons la modalitat, la temporada i el lloc concret, unes prohibicions sobre les quals la gestió de l'espai protegit haurà de plantejar alternatives. En cas de danys en les explotacions causades per aquestes limitacions, es preveuen compensacions als propietaris agrícoles.

El manteniment de correderes, també amb limitacions

El manteniment de les correderes s'admetran per conservar la funció de drenatge. Això inclou la sega de vegetació i recuperació dels canals per garantir el pas d'aigua, però s'afegeix que totes aquestes activitats han de respectar la conservació de fauna protegida i es poden veure limitades per temporades o zones, mesures de protecció de flora i invertebrats. En aquests casos, també es preveu que la gestió de l'espai natural protegit ha de proposar solucions alternatives.

Regulació específica amb límits pel passeig públic i amb animals pels espais protegits

L'acord avança que totes les activitats d'ús públic hauran de desenvolupar-se d'una manera "segura i ordenada" per garantir la conservació de valors naturals, socials i culturals dels espais protegits. S'intueix una regulació específica sobre la circulació de passejants, ciclistes i amb animals de companyia. L'objectiu és evitar la degradació o destrucció de l'entorn i que causin molèsties o danys a les propietats agrícoles.