Cançons dels setanta al pati de L'Artesà
Blue Majers va activar en un concert els records i emocions d'un públic entusiasta la nit del dissabte

El pati de l'Artesà es va omplir de cançons de la dècada dels anys setanta interpretades pel veterà grup local pratenc Blue Majers que, per segon any consecutiu, ens convidà a escoltar-los, a sentir-los, uns dies abans de la Festa Major en el mateix espai. El concert del dissabte al vespre ha estat el preludi de la festa gran del Prat, que començarà el dijous 22 de setembre.
Durant dues hores, el públic que omplia a bastament el recinte, va gaudir de creacions tan populars de l'època com Popotitos, El rock de la cárcel, Que me dejes de querer, Volare, Qué llorar i Hasta luego cocodrilo, entre moltes altres.
També hi va haver una agradable sorpresa i un descobriment, al mateix temps: un duo, format per les dues filles del bateria del grup, que van interpretar impecablement dues peces: Proud Medy i El sol no regresa. Una nova constatació pública de què al Prat hi ha talent.
L'actuació de Blue Majers, que gestiona perfectament l'escena i els tempos, va ser un tomb no només pels records, que acostumen a despertar sentiments que cada melodia tingui per cadascú, sinó, en certa manera, també per una forma de vida i pels valors que configuraven la societat d'aquells anys, on la seva expressió es reflectia en la lletra d'aquelles composicions musicals.
En definitiva, un parell d'hores de concert que van fer les delícies dels ja no tan joves.
Aquí podeu veure algunes de les imatges que va fer el fotògraf Francesc Serrano durant el concert:








