Aterratge d'emergència al Prat pel xoc d'un avió contra una bandada d'ànecs

Un impacte contra una bandada d’ànecs va obligar, la nit del passat 7 de setembre, a fer aterrar un avió que s’acabava d’enlairar de l'aeroport del Prat amb destinació a Liverpool. El compte de Twitter @Flightradarcat va confirmar el que en l’argot aeronàutic es coneix com “birdstrike” (impacte d’aus), que hauria afectat al tren davanter d’aterratge i al motor número 2 del vol, operat per la companyia Ryanair.
Segons el testimoni de Carlos Grau, que s’identifica com a pilot comercial a Twitter: “Érem al PK904, (relativament a prop de la capçalera de pista) quan vam sentir un soroll molt estrany, semblant a un avió de turbohèlix aterrant). Bocabadats ens adonem que era un Ryanair que tornava al camp possiblement per impacte d’ocell”.
La informació recollida per La Vanguardia detalla que l’avió es va enlairar per la tercera pista (la 24L) en sentit Viladecans i que després de l’impacte amb les aus els pilots i la torre de control van acordar com a mesura de seguretat fer tornar l’aparell a l’aeroport, operació que es va dur a terme en només 16 minuts.
L’impacte no va tenir cap conseqüència sobre la tripulació ni els passatgers, que van ser acomodats en menys de dues hores en un altre vol.
Falcons espantaocells
Aena, ens gestor dels aeroports estatals, compta amb un servei de falconeria que aplega 10 persones i unes 40 aus ensinistrades per mantenir allunyats els ocells de la zona d’enlairaments i aterratges. El Prat és un indret especialment sensible en aquest sentit, atesa la ubicació de l’aeroport entre dues zones humides del delta del Llobregat amb força presència d’aus migratòries.
A banda d’això, els aeroports utilitzen altres reclams com senyals acústiques i lumíniques (el 2015, Aena va dur a terme una campanya per desallotjar cormorans cap a altres zones de descans nocturn alternatives mitjançant llanternes làsers). El 2020, Aena va iniciar -a Burgos- experiments amb drons per tal de reforçar la tasca d’espantar els ocells.

