Fins ara havíem destacat el paper favorable a l'ampliació de l'aeroport, seguint la batuta de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, d'ajuntaments veïns del Prat, sobretot Viladecans, que amb Carles Ruiz al capdavant era qui tirava més del carro de Gavà i Sant Boi en aquests assumptes.

També hem sentit i llegit en nombroses ocasions ja els desitjos en la mateixa línia del número dos de la casa gran de Barcelona, el també socialista Jaume Collboni, que té poques recances en enfrontar-se explicitament als Comuns, els seus socis de govern amb Ada Colau al capdavant, sobre el que consideren una eina cabdal de prosperitat econòmica: ampliar la capacitat operativa de l'aeroport del Prat i aconseguir el tan cobdiciat 'hub' internacional. Això, tot i l'escenari de conteniment i restriccions que respira el món econòmic occidental, donada la crisi energètica agreujada per la invasió russa a Ucraïna i tots els seus efectes geoestratègics, amb l'espasa del canvi climàtic penjant al capdamunt.

Marín defensa l'ampliació per justificar el creixement económic que vol per l'Hospitalet

Qui des de les files socialistes encara no s'havia pronunciat clara i explícitament sobre l'ampliació de l'aeroport era l'alcaldessa de la segona ciutat en població de Catalunya, Núria Marín, de la també veïna l'Hospitalet, tot i que ja es podia intuir la seva preferència al respecte. Va ser ahir al Fòrum Empresarial del Llobregat organitzat per AEBALL (Associació Empresarial de L’Hospitalet i Baix Llobregat) on la riberenca va defensar públicament "la necessitat d'ampliar l'aeroport per proporcionar la infraestructura necessària a les empreses i la ciutadania". Marín considera que l'obra "és vital per al desenvolupament de l'activitat empresarial al territori".

El context de les paraules de l'alcaldessa hospitalenca, qui també presideix la Diputació de Barcelona amb el suport de JuntsXCat, explica moltes coses. El discurs estava inserit dins de la tornada a la càrrega per part del seu govern municipal per tal de reprendre el projecte urbanístic anomenat "bioclúster d'innovació i salut", que ha de representar convertir un milió de metres quadrats en "espais verds per a la ciutadania", però també "generar nova economia a la ciutat i l'area metropolitana", per la qual cosa defensa necessitar un aeroport encara més potent. Aquest pla contempla el polèmic soterrament d'una part important de la Gran Via a l'alçada de Bellvitge precisament per generar del no res aquests nous espais. En la mateixa línia, també es planeja l'ampliació de la Fira en 60.000 nous metres quadrats, un argument econòmic més per posar-se a favor del ciment i l'asfalt a la delicada zona natural del Delta.

Marín també va matisar que l'ampliació no hauria de fer-se a qualsevol preu i que cal respectar les zones ambientals i que caldria establir un diàleg sobre l'afectació, tot i que també es va mostrar un xic frustrada per la confrontació que hi ha amb el sector polític que representen sobretot els Comuns i també en certa manera ERC, sobre si cal créixer o decrèixer econòmicament.

Un pla polèmic

Recordem que l'Hospitalet va reactivar el pla urbanístic esmentat la passada primavera després de la plantofada judicial en forma de dues sentències contràries que no van permetre tirar endavant els plans inicials. El projecte actual ha reduït amb escreix (uns 70.000 metres quadrats) el sòl edificable i situa les noves zones d'activitat al sud de la Gran Via. Plataformes veïnals com 'No Més Blocs' van exercir de forta oposició ciutadana i continuaran alerta sobre aquests nous plans d'expansió urbana. A favor seu, ara la zona agrícola abans amenaçada de Cal Trabal, també a l'Hospitalet però al nord de l'autovia, formarà part de la nova zona ZEPA ampliada per a la protecció d'aus anunciada per la Generalitat.