Uns versos de T.S. Elliot servien a Alfred García per recordar que “s’ha de tornar a casa” i així ho explicava ell al públic de l’Artesà en aquest primer concert de  la pre-gira per presentar els seus dos darrers discos ‘1997’ i ‘2001’. “Amb molts de vosaltres no estic emparentat, però som família”, assegurava, per descobrir després que gran part dels que omplien la Sala Gran de l’Artesà venia de fora i els del Prat eren minoria.

Sol a un escenari amb unes catifes com a única i sòbria decoració, Garcia va demostrar la seva versatilitat i el que ja a ‘Operación Triunfo’ tothom destacava d’ell: que, per sobre de tot, és músic. Va tocar la bateria, el piano, les guitarres i els sintetitzadors i només amb aquests elements -barrejats i automatitzats en ocasions mitjançant sistemes de 'looping' en directe- ja omplia l’escenari i aconseguia posar dempeus la sala en diverses ocasions. La primera, amb una interpretació ‘a capella’ de ‘Crema la nit’, del seu primer disc, ‘1016’. Amb una sala entregada, Alfred baixava en els últims acords de la cançó de l’escenari a platea sense cap acompanyament musical. Un silenci emocionat mentre la interpretava esclatava en ovacions i el primer ‘stand up’.

Gerard Quintana, Suu i Ibai, artistes convidats 

El concert havia començat amb ‘De la tierra hasta Marte’ i la cantant Suu l’havia acompanyat en la interpretació de ‘Londres’. Després va recordar, amb Gerard Quintana a l’escenari, com havia conegut aquest mite de la cançó en català, en un concert al Salamandra, i junts van interpretar ‘El boig de la ciutat’, dels Sopa de Cabra. La cantant Ibai interpretava amb Alfred la cançó que porta el seu nom i que rememorava l’època en què ell preparava Eurovisión i acudia a hospitals a visitar pacients. “Ibai era una de les nenes ingressades i em va cantar una cançó. Anys després la vaig tornar a trobar, em va ensenyar aquell vídeo, i li vaig compondre aquest tema. Ella em va salvar: em va fer pensar que per coses com aquestes jo em dedicava a la música”. Així presentava ‘Ibai’, del seu nou disc, ‘2001’, i convidava la cantant en directe a gravar-la en estudi. També de ‘2001’ interpretava ‘Millor’, dedicada a la dona que, en un temps en què no es trobava, li feia sentir ‘millor persona’, i pregava el públic que no la gravés, perquè encara no està ni editada i volia guardar la sorpresa pel disc.

A la recta final del concert entonava ‘Por si te hace falta’ -que va compondre a l’acadèmia d’ ‘OT’ dedicada als seus companys- , ‘Wonder’, ‘Toro de cristal’, ‘Praia Dos Moinhos’-amb videoclip gravat a La Ricarda, i que també posava l’auditori dempeus- i acabava amb ‘Los espabilados’, un tema que servia de sintonia a la sèrie del mateix nom, creada per Albert Espinosa i que tracta d’adolescents amb problemes de salut mental.

Posava així punt final al primer concert, que no serà l’últim per a molts dels presents. Bona part del públic ja confessava després de l’actuació que el seguiria per les diverses ciutats per on actua. Ja l’esperen a Málaga, València o Bilbao.