Sota el títol “De la Crònica al Tanka”, l’escriptor pratenc Vicenç Tierra va impartir aquest dijous a Tintablava una xerrada en la qual feia referència als seixanta anys que fa que escriu i publica: des del seu primer escrit al Portavoz Prat -que data del 27 d’octubre del 1962- fins al seu darrer llibre, Clarors-Poemari pratenc, de poemes tanka en format japonès de cinc versos, sense rima però amb ritme sil·làbic marcat, que va veure la llum el Sant Jordi del 2021.

L’exposició de Tierra al Cèntric Espai Cultural va tenir dues parts. A la primera, va presentar d’una forma global i essencial, les dreceres i les ”eines immaterials” que emanen de l’ànima de les escriptores i els escriptors per oferir les seves creacions: com escriuen (emocions, pensaments, memòria, il·lusions...); què escriuen (repàs per la història de la literatura oferint un ventall d’obres que va distribuir utilitzant terminologia periodística: cròniques -poemes èpics com La Odissea, d’Homer-, reportatges -com la novel·la Els germans Karamazov, de Dostoievski-, entrevistes -com el teatre de Shakaspeare-, reflexió -com L’art d’escoltar, de Plutarc- i pedagogia -com En busca del tiempo perdido, de Proust); i per què escriuen(per donar testimoni del que ha passat o pot passar -realitat o ficció-, per omplir la memòria pròpia i la col·lectiva i per també fer pedagogia).

A la segona part de la xerrada, l’escriptor pratenc va projectar les portades dels seus 15 llibres publicats fins ara i classificats per temàtiques i  documents històrics dels seus primers textos al Portavoz Prat i, més tard, al periòdic Delta, del qual n’és articulista habitual des del 1995. També es van poder veure unes diapositives de treballs seus quan estudiava la llicenciatura a la Universitat.

Va finalitzar l’acte amb una lectura a càrrec del mateix ponent d’un poema escrit pel seu pare Vicenç Tierra Reverter (1907- 1995) titulat El Camí deles ginestes i que va ser “un petit homenatge a una persona humil per a qui la cultura era de sentiment més que no pas de coneixement”.