La proposta, encara en fase d’estudi d’al·legacions, d’ampliar les zones protegides d’aus (ZEPA) per part de la Generalitat és un dels maldecaps actuals del sector agrícola del Baix Llobregat. Eva Martínez (1976) és l’actual presidenta del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, òrgan integrat per diverses administracions i regulador de l’activitat agrícola en aquesta franja de la comarca. Martínez compagina aquesta funció amb la presidència del Consell Comarcal i l’alcaldia de Vallirana.
 

- Quina és la salut actual del Parc Agrari?
- Té molt bona salut però estem molt a l’expectativa del que pot passar amb aquest anunci de l’ampliació de les ZEPA per part de la Generalitat de Catalunya. Parlo com a Parc Agrari i com a presidenta d’un organisme que realment està format per moltes administracions amb l’objectiu, entre d’altres, de fomentar la producció agrària en aquesta zona del Baix Llobregat.

- Recentment s’hi ha integrat la Diputació…
- Sí, fa dos anys, i és molt important perquè té competències a nivell d’urbanisme en aquest àmbit i amb la qual ja hi ha moltíssima relació en tots aquests àmbits doncs que tocava. Els que realment estan posant més recursos en aquest parc agrari és Diputació de Barcelona als 14 municipis i ara a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat de Catalunya la part que finança és mínima. Quinze mil euros, d’un milió d’euros total de pressupost del parc.

- Anem amb l’enrenou de les ZEPA.
- Aquest tema ve de fa anys. Hi ha hagut advertiments per part de la Unió Europea per veure com s’estaven protegint les aus i els hàbitats. Tot això al final desemboca en una carta d’emplaçament molt dura on exigeixen a Espanya una actuació contundent pel que fa a protecció d’aus. El Govern d’Espanya ho trasllada a la Generalitat, l’administració competent en aquest àmbit. A nosaltres el que ens va sobtar és que la Generalitat va presentar un acord [per ampliar les ZEPA] a finals de juliol. I que no s’havia parlat prèviament amb les entitats del territori i amb una de les entitats importants que seria el Consorci del Parc Agrari.

- Els vau transmetre aquesta percepció? Quina resposta vau obtenir?
- Sí, i el que ens diuen és que, clar, ho havien de fer ja perquè tenien aquesta premura per part de les institucions europees. Que a veure, portaven ja un any i mig, o sigui que de pressa… no n’hi havia.  

- De fet l’anunci d’ampliació ZEPA es va fer després que la consellera d’Acció Climàtica arribés a un acord amb l’alcalde del Prat.
- Jo això no ho sé, però és que el Parc Agrari són 14 municipis, i l’ampliació que s’està plantejant no només afecta el Prat. De fet, comparativament, les 1.300 hectàrees en què s’amplia la zona ZEPA no són del Prat sinó de la resta de municipis inclós l’Hospitalet. Al final, de les 3.473 hectàrees que té el Parc Agrari, quasi el 40 per cent seran part de la zona que està dins de la protecció d’aus.

- I què provoca això?
- Que restringeix més les activitats que es poden fer i que són necessàries per poder tenir unes terres amb una productivitat agrícola econòmicament viable. També limita molt les construccions auxiliars; no es poden construir hivernacles. I té implicacions no només a la  zona que es considera ZEPA sinó que també afecta 200 metres al seu voltant. I justament el que es queixen moltes vegades tant empresaris agrícoles com pagesos és que la normativa del parc limita molt no només pel que fa a hivernacles, sinó també construccions que es necessiten per poder complir amb la normativa laboral, com ara espais perquè els treballadors es puguin canviar de roba. I també troben limitacions que afecten les activitats agroalimentàries que estan relacionades, com el packaging i una sèrie d’indústries accessòries en la producció. També hem de pensar que això també va associat no amb tota la regulació que hi ha dels fitosanitaris i que això aquesta regulació encara és molt més restrictiva en zona de protecció de les aus. Aquesta proposta d’ampliació al final ha posat d’acord és al sector de la pagesia amb el sector empresarial a l’hora de dir NO.

- Els arguments ens recorden als que en el seu dia ens va traslladar Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola. Curiosament aquesta patronal no està en el Parc Agrari i quan li vam preguntar el motiu, ens va dir textualment “Perquè no serveix de res”.
- Bé… [contesta posant cara de circumstàncies].

- Per tant, coneixent els arguments empresarials, de la pagesia, dels municipis… Quina és la resposta concreta que dona el Parc Agrari?  
- La resposta són les al·legacions, que es van aprovar per unanimitat en el plenari del Parc i van en la línia del que hem parlat. Hi ha una proposta d’ampliació [ZEPA] molt gran que creiem que no està ben sustentada científicament. Què s’ha fet ara per a la protecció d’aus? Com ha funcionat? La Generalitat de Catalunya quan arriba a un acord hauria d’explicar-ho i fonamentar-lo científicament. Per què una ampliació de 1.300 hectàrees i no de 500? La Generalitat el que no han fet ha sigut una bona protecció dels espais naturals en els últims 30 anys.

- Qui seria, per al Parc Agrari, l’autor d’un estudi científic fiable?  
- Hi ha informes científics a diferents universitats, hi ha diferents experts. Al final, molt
bé, ampliem la zona ZEPA, però això serà efectiu perquè l’hàbitat de les aus millori?

"La Generalitat hauria d’explicar científicament per què una ampliació de 1.300 hectàrees i no de 500? El que no han fet ha sigut una bona protecció dels espais naturals en els últims 30 anys”

 

- Vostès han esmentat en ocasions problemes amb el desguàs d’aigües i els problemes d’embussos a zones com la riera de Canyars. Penseu que l’Agència Catalana de l’Aigua tampoc ha fet la seva feina?
- Aquí entraríem en reivindicacions del Parc Agrari de fa molts anys. S’han de fer tota una sèrie d’inversions a nivell hídric molt importants. Ara la Generalitat sí que les ha planificades, però fins el 2025, si es compleixen els terminis, no estaran fetes. I mentrestant en aquests anys no sabem com ens afectarà l’ampliació de la zona ZEPA i ens diu que no és el que passarà.

- D’entre els municipis, bàsicament Gavà, Sant Boi i Viladecans, que deuen representar el 80% del Parc Agrari, són els que han criticat l’ampliació de la ZEPA. Quina és la postura dels altres ajuntaments?
- El plenari està format pels 14 municipis, les al·legacions es van posar a l’abast de tothom i això s’ha aprovat per unanimitat.

- Lluís Mijoler, alcalde del Prat, ha dit fa no gaire que les zones ZEPA només són un problema per qui no vol conrear.
- Bé, és una opinió molt seva sobre si la ZEPA afecta o no. Jo quan parlo amb pagesos de Gavà i Sant Boi em traslladen que, tal i com està delimitada ara, ja els afecta negativament. És que estem parlant d’una afectació al 40% del Parc Agrari, que és l’horta de tota l’àrea metropolitana i representa gairebé el 14 de la producció d’horta de Catalunya.

- Hi ha qui sosté que els detractors de la zona ZEPA, i en concret els promotors del hub agroalimentari, s’hi oposen perquè volen que aquells terrenys agrícoles puguin ser requalificables. Hi ha risc d’especulació urbanística?
- Però l’única zona que realment està en procés de creixement urbanístic és a la vora de Can Comas, al Prat.

- Ens referíem a l’excepció urbanística a la normativa del Parc Agrari que reclamen des l’institut Sant Isidre.
- Jo això no ho conec. Jo sé que l’actuació que es fa al Prat està molt bé, perquè les persones també han de poder tenir habitatge, que és un gran problema.

- Deixar via lliure a una agricultura intensiva, com es demana des de sectors empresarials, pot implicar la pèrdua d’identitat del Parc?
- Els polítics tenim la responsabilitat de proveir d’oportunitats a les generacions futures. Aquestes oportunitats en l’àmbit agrícola signifiquen poder aplicar la digitalització i la mecanització. El que no podem és pensar que hem de conrear com es conreava al segle XVIII o al segle XIX. S’han de buscar espais on promoure que aquestes noves tecnologies o altres fórmules siguin més rendibles. I jo crec que hi ha espai per combinar-ho tot sense necessitat d’anar a blanc o a negre.

- Quines accions es fan des del Parc per promocionar el producte de proximitat?
- Hi ha diferents projectes perquè hi hagi més interacció entre el consumidor final i el productor. Per exemple els mercats de pagesos, que estan molt consolidats o les fires que es fan a diferents municipis. L’espàrrec, la carxofa o el potablava són molt destacats en la nostra comarca. O les etiquetes “Sabors d’Horta”, que uneixen els restaurants amb aquest producte de quilòmetre zero. La setmana passada també fèiem la jornada Alimentem Barcelona, amb la que es posava en valor l’existència del Parc Agrari.

- Com esteu tractant els conflictes entre pagesos i la pressió turística de gent que va al Parc Agrari a caminar o sortir amb bicicleta?
- Hauria de ser més fàcil. Una de les reunions que recordo amb més carinyo aquí al Parc era destinada a establir camins restringits només per a l’ús agrícola. És un dels estudis que tenim més treballats i esperem poder editar-lo i a partir d’aquí senyalitzar les vies per les quals podran circular els turistes.

*Entrevista publicada al número 491 del periòdic 'Delta' (novembre-desembre 2022)