Després de dos mesos d’estires i arronses, el Govern i el PSC han arribat a un acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat. Durant les moltes setmanes que han durat les negociacions entre l’Executiu monocolor d’Esquerra i els socialistes catalans, l’aeroport del Prat ha esdevingut la clau de volta de l’acord tot i que el text del pacte ha obviat la paraula “ampliació”.

Salvador Illa, primer secretari del PSC, ha remarcat en una compareixença davant la premsa que l’acord és només pressupostari però no de legislatura i que s’ha organitzat seguin tres grans eixos que ha qualificat de “rellevants”: el primer, la generació de prosperitat, consisteix en impulsar projectes com el Hard Rock (a Tarragona), el tram de la B-40 entre Sabadell i Terrassa, que l’aeroport del Prat guanyi capacitat (“aquesta és l’expressió que hem acordat”, ha dit), i Rodalies; el segon eix fa referencia a la protecció social; el tercer, finalment, gira entorn de la transparència.

En el cas concret de l’aeroport, el líder del PSC l’ha assenyalat l’acord com a “molt rellevant”. “Hi ha un acord en que es posaran mitjans tècnics i es crearan les comissions per estudiar, durant aquest any 2023, com hem de fer-ho perquè l’aeroport de Barcelona guanyi capacitat”, ha dit Illa, que ha afegit que “som partidaris de treballar molt i fer poc soroll”. També ha insistit en dir que la infraestructura pratenca és “vital per al futur de la nostra economia”.

Les condicions del Govern per acceptar el pacte

Laura Vilagrà, consellera de Presidència, ha defensat el pacte afirmant que "tenim pressupostos, uns pressupostos de país que era important tirar endavant". Vilagrà ha explicat que és un "moment crucial" per aprovar uns pressupostos de quasi 41.000 milions d’euros que seran expansius per poder fer front a les "necessitats de la ciutadania" en l’actual moment inflacionista. La consellera, però, no ha parlar de l’aeroport excepte quan li han preguntat els periodistes. En aquest sentit, Vilagrà ha dit que estan d’acord en que el Prat esdevingui un ‘hub’ internacional i que tingui les connexions que pertoquen a un aeroport de primer nivell. Segons la consellera, els condicionats per acceptar el pacte per “modernitzar aquest aeroport” han estat el respecte a la biodiversitat, a les directives europees i als veïns i veïnes de l’entorn. També, com a Govern, s’ha compromès a buscar el consens territorial i entre agents econòmics i socials.

Vilagrà ha defensat que “la Generalitat tingui el paper que pertoca al Govern en relació al model aeroportuari” i ha rebutjat que aquest sigui imposat i centralista. La consellera ha declarat que és imperatiu el suport a l’agricultura i al sector agroalimentari. També ha convidat a que Junts per Catalunya se sumi al pacte.

El punt textual referent a l’aeroport de l’”Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya i el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar sobre grans infraestructures de país” és el següent:

“Cap a la modernització de l’Aeroport Barcelona-El Prat, en paral·lel al desenvolupament i protecció del Delta del Llobregat

1. Acordar, durant el 2023, amb el Govern d’Espanya una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l’objectiu de transformar l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Aquest haurà de permetre la seva modernització amb respecte a la biodiversitat, a la convivència a veïns i veïnes i a les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l'espai natural protegit del Delta del Llobregat i perquè, sense apriorismes, es treballi tècnicament per cercar el consens necessari i facilitar el  desenvolupament d'un model aeroportuari en què el Govern de la Generalitat de Catalunya formi part de la governança i que permeti la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus per a millora competitivitat i garantint el consens territorial.

2. Invertir, fins l’any 2026, 49 milions d’euros a l’àrea del Delta del Llobregat per assolir un espai natural i amb biodiversitat, un sistema agrari tecnificat i sostenible a llarg termini i un sistema hídric de qualitat, essent les principals actuacions:

• 35 milions a millores d’infraestructures de regadiu per impulsar una tecnificació agrària sostenible, que ajudi a millorar la competitivitat de les explotacions millorant les condicions laborals dels agricultors, l’estalvi hídric, la descarbonització i fomentant una agricultura professional, de qualitat i de proximitat.

• 13 milions en prevenció d’inundacions, millora de la xarxa de drenatge i millora de les zones humides i els cursos fluvials.

• Completar, durant l’any 2023, la resposta a la Carta d’Emplaçament de la Comissió Europea, adreçada a l’Estat el febrer de 2021, amb l’aprovació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, que s’haurà de resoldre amb les actuacions que es considerin adequades en l’anàlisi conjunta de tots els actors del Delta, fent-ho compatible amb les múltiples infraestructures i el manteniment i creixement de l’activitat agrícola”.