“Era un pla ambiciós de polítiques transformadores”. Així recordava el 1er. Tinent d’Alcalde, Juan Pedro Pérez, el que havia de ser el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que va presentar l’equip de govern al desembre de 2019 i que va saltar pels aires amb l’arribada de la Covid-19. No ha estat l’única dificultat en aquest mandat: primer l’huracà Glòria i, quan ja la ciutat es recuperava de la pandèmia, va esclatar la guerra d’Ucraïna i la consegüent crisi energètica que va encarir tots els subministraments. “Ha estat segurament el mandat més difícil de la història democràtica”, assenyalava Pérez en la jornada d’audiència pública per presentar el balanç del PAM celebrada aquest 9 de març al Cèntric.

I tot i les dificultats, segons assenyalava l’alcalde, Lluís Mijoler, el grau de compliment d’aquesta “eina fonamental del govern i que va ser avalada per 22 dels 25 regidors” -només Ciutadans no li va donar suport- ha estat excepcional, “d’un 90%”.

“Hem tingut la complicitat de l’oposició”, diu Pérez

Pérez va recordar els tres factors fonamentals pels quals la crisi de la Covid-19 va poder ser superada pel Prat amb més facilitat que altres municipis. D’una banda, el nivell de resiliència i adaptació del Prat, així com la complicitat amb l’oposició, que va permetre signar el Pacte de Reconstrucció. D’altra, l’ajuda que ha arribat des del Govern Central de Madrid, amb un Pla de Recuperació que ha suposat molts recursos en Fons Next Generation. I també va mencionar la contribució “decisiva” de la plantilla municipal. “Les nostres principals raons de govern van ser que la ciutat no s’aturés i que ningú no quedés enrere”, concloïa el portaveu socialista.

L’amenaça de l’aeroport i infrafinançament municipal

La portaveu d’El Prat en Comú i 2ona Tinenta d’Alcalde, Alba Bou, recordava que el PAM del 2019 portava per lema ‘El prat d’avui, El Prat del futur’, “per tractar d’adaptar els reptes del futur al nostre lloc al món”, i recordava els desafiaments a què s’enfrontava la ciutat. “L’emergència climàtica, el foment de les cures a una societat envellida, el canvi de teixit productiu o una transformació tecnològica que estigui al servei de la gent”. Bou va apuntar dues dificultats més que havien posat pals a les rodes al desenvolupament normal de les polítiques locals. D’una banda, l’amenaça territorial que va suposar el projecte d’ampliació de la pista de l’aeroport i, d’altra, un infrafinançament municipal crònic.

18 milions de Fons Next Generation, fins ara

El gerent municipal, Ricard Fernández Ontiveros, va repassar els 8 eixos en què es divideix el PAM per explicar la situació en què estava cada projecte. Iniciatives com IntersECCions -amb 900 alumnes a l’Escola d’Arts en Viu, 300 equips informàtics repartits entre l’alumnat o un increment del 17% en els estudiants de FP de la ciutat-, un 40% d’inversió en beques per les escoles-bressol, la posada en marxa de La Botiga, un parc de 120 habitatges adquirits per l’ajuntament per evitar els efectes dels desnonaments -abans d’aquest mandat hi havia 55 pisos-.

Fernández Ontiveros també va recordar quins projectes s’estan posant en marxa amb les partides arribades dels Fons Next Generation. “A dia d’avui podem dir que comptem amb 18 milions d’euros de fons europeus. No és casualitat: des del principi vam dissenyar polítiques per captar diners del Next Generation”. Polítiques que se centraven en els tres àmbits que promou el projecte europeu: la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social.

5’3 milions d’euros es destinaran a la residència per a la gent gran que es construirà a l’Eixample Sud. També s’han adjudicat diners europeus per a la llar compartida d’emergència a la carretera de la Bunyola amb Onze de Setembre, i a les Zones de Baixes Emissions previstes a l’Avinguda del Canal i a la pacificació de carrers.

L’última part de la jornada es va dedicar a les preguntes dels assistents. Entre les qüestions què interessaven l’audiència estaven la posada en marxa de la nova línia d’autobusos que unirà El Prat amb Bellvitge, les dates en què està previst iniciar la construcció dels habitatges socials de lloguer de la zona de l’ARE Sud o les places d’aparcament de zona blava que s’han eliminat amb la instal·lació de les bicicletes compartides d’AMBICI.