Cal Pere Tarrida ha quedat finalista als Premis Vinari dels Vermuts Catalans 2023 en la categoria de millor vermuteria de Catalunya, un concurs que ha guanyat Lo Racó del Vermutenc, de La Ràpita. L'emblemàtica vermuteria del Prat comparteix el guardó amb La Vermood, de Granollers, La Tafanera del Pàmpol, de Rubí, La Malabarista, de Girona. Aquest reconeixement arriba a Cal Pere Tarrida a les portes d'una celebració d'alçada, ja que el 2024 farà 100 anys que va obrir portes.

Enguany ha estat el primer cop que els premis Vinari, que organitza VadeVi, han guardonat la millor vermuteria de Catalunya, una categoria que s'ha atorgat a proposta dels lectors de la capçalera, que ha rebut prop de 4.000 vots individuals. Les primeres votacions van deixar en 14 les 25 vermuteries que optaven als premis. Posteriorment, les finalistes van quedar en 5 establiments. Els guardons només han atorgat un primer premi i han deixat les altres 4 finalistes, en segon lloc, ex aequoen el podi.

Els germans Joffre i Jordina Tarrida han destacat a Delta el fet que el guardó s'atorgui per votació popular. La qualitat de vermut, les anxoves, els vins i el celler de Cal Pere Tarrida han traspassat la ciutat del Prat i el boca-orella ha fet que a l'emblemàtic establiment hi vagin tant els clients assidus com molts de nous. "Molta gent ve aquí i es fa la foto amb el vermut i ho penja a Twitter o a Instagram i, de mica en mica, la gent va venint. Venen de Cornellà, de Viladecans, de Castelldefels", comenta Joffre, que el 2013 va guanyar el prestigiós premi Nas d'Or, considerat com l'Oscar dels sommeliers a Espanya.

Joffre Tarrida: "A diferència del vi, no hi ha vermut bo ni dolent"

A Cal Pere Tarrida se serveixen cada setmana entre 300 i 400 litres de vermut, segons l'època de l'any. A més de la bota de la botiga, al magatzem en tenen una altra de roure amb una capacitat de 12.000 litres que omplen cada 6 o 7 mesos. "El vi pot ser bo o dolent, ben elaborat o mal elaborat", explica en Joffre, que afirma que, en canvi, "de vermut no hi ha bo ni dolent: hi ha vermut diferent perquè, com que es mescla amb herbes, cada persona posa les que vol, una que sigui més amargant, o més dolça. Cadascú fa el toc que més li agradi".

El "secret" del seu vermut, elaborat amb la recepta de l'avi, secreta i registrada, està en el "toc diferent" que li donen les mares dins de la bota, ens diu en Joffre. "El nostre vermut té una entrada amb un punt amargant amb una sortida de dolçor al final, amb un toc de caramel i taronja. Primer té la part amargant, però després et surt la dolçor, no et deixa l'amargor tota l'estona", comenta el sommelier, que recomana que el vermut "es prengui fresc i sol, amb sifó o soda, si volen, perquè també queda bé, però posar una oliva, taronja... trobo que perd valor i acabes fent un còctel".