Pocs rituals més arrelats per aquestes contrades que un partit polític organitzant una paella en plena campanya electoral. El Parc Nou lluïa un diumenge de sol quan els regidors pratencs dels comuns Quim Bartolomé i Francisco Lorenzo anaven prepararant l’arròs mentre un grup de versions perpetraven temes d’Oasis o Pink Floyd amb més o menys encert.

De cop, el galliner s’esvalota: apareixen Ada Colau, Lluís Mijoler acompanyades altres cares conegudes de l’ecosocialisme barceloní: el principal cap visible al Parlament, Jessica Albiach, i el representant a Europa, Ernest Urtasun i figures rellevants de l’aterratge del ‘colauisme’ a Barcelona, com Gerardo Pisarello.

Important enrenou de fotògrafs i càmeres de televisió. I és que aquesta paella del Baix d’En Comú Podem és una cita anual que incrementa considerablement la seva rellevància quan coincideix amb eleccions i, sobretot, si és l’alcaldessa de Barcelona qui apareix en escena abans d’uns comicis que es preveuen molt ajustats a la capital. Arriba el moment d’immortalitzar polítics removent aquell arròs amb coses (amb opció vegana) que es va coent a la llenya.

Colau: “van estar a punt de fer un ‘pelotazo’ urbanístic”

Passat el ritual culinari popular, va arribar el temps dels discursos. L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va fer d’amfitrió amb un “benvinguts a la capital mundial de l’ecosocialisme”, fent valer el paper de plaça forta de la ciutat on PSUC, ICV i ara Comuns governen des de la restauració de la democràcia, donant ràpidament pas a una Ada Colau que va fer girar el seu discurs sobre la posició contrària a l’ampliació de l’aeroport: “van estar a punt de fer un ‘pelotazo’ urbanístic per portar-nos vint milions de turistes que no caben a Barcelona, destrossant la Ricarda i augmentant les emissions. No oblidarem mai l’arrogància i les amenaces d’AENA en aquella reunió a la Generalitat on només l’alcalde Mijoler i jo mateixa vam ser els únics que els hi vam fer front mentre la resta callaven” -afirmava aixecant el to- “necessitem institucions valentes que defensen els espais naturals com els béns comuns que són contra aquells que viuen d’esquena a l’emergència climàtica que estem patint amb sequeres i onades de calor”. Colau finalitzava el seu discurs disparant contra els seus socis de govern durant vuit anys a la ciutat comtal: “el PSC diu que es preocupa pel clima, però defensa polítiques que ens aboquen a la mort. No podem permetre un pacte, Trias-Collboni, perquè es posaran d’acord per ampliar l’aeroport”.

Dels parlaments d’Albiach, Urtasun, Pisarello i Candela López (exalcaldessa i candidata per Castelldefels) també destacava la posició del partit com a bastió de resistència climàtica davant dels partits de la dreta i el PSC i contra projectes el que Albiach anomenava “macroocurrències com uns Jocs Olímpics d’hivern sense neu, un casino al camp de Tarragona o ara portar la Ryder Cup de golf en l’actual context de sequera” –avisava- “aquestes municipals són cruïlla per veure si avancem o retrocedim davant la pinça Junts-PSC”. De tot plegat es pot extreure que el partit se sent més còmode i fort en la contraposició als seus rivals que en la defensa de propostes que sovint topen amb diferents esculls per fer-se realitat en plenitud, com per exemple la regulació del mercat de l’habitatge. López, va tenir paraules per defensar el transport públic i denunciar els problemes de Rodalies amb la darrera greu avaria.

“El David Bowie dels alcaldes d’esquerres”

Especialment eloqüent es va mostrar Gerardo Pisarello anunciant-se com la “contraposició sud-americana a Cayetana Álvarez de Toledo”, que tanca la llista del PP al Prat i també és argentina i es va referir a Mijoler com el “David Bowie dels alcaldes d’esquerres”. Va ser l’únic que es va referir als fets de la Bonanova d’aquesta passada setmana amb Desokupa i la ultradreta: “no deixarem passar als mafiosos ni allà ni a Sant Cosme”, mentre defensava la tradició del PSUC i recordava la figura de Lluís Serra i Giribert, afusellat al Camp de la Bota pel feixisme.